Arxiu d’execucions hipotecàries després de la nova sentència de venciment anticipat del TJUE
Després de la crisi econòmica, es van iniciar nombrosos procediments d’execució hipotecària, ja que la situació econòmica de moltes famílies havia empitjorat i no podien atendre el pagament dels préstecs contrets. La llei va introduir la possibilitat d’oposar-s’hi per la concurrència de clàusules abusives. Entre les esmentades clàusules abusives es trobava la de venciment anticipat. En el seu dia, aquesta permetia a les entitats financeres donar per finalitzat el préstec i exigir el pagament total del deute més interessos, amb tan sols l’impagament d’una quota de la hipoteca. Posteriorment, després de la modificació de l’art. 693-2 de la Llei d’Enjudiciament Civil, va passar a exigir-se almenys l’impagament de 3 quotes de la hipoteca per poder aplicar l’esmentada clàusula.
Com a conseqüència que aquesta situació podia qualificar-se d’abusiva, fa aproximadament dos anys el Tribunal Suprem i un Jutjat de Primera Instància de Barcelona van plantejar qüestions prejudicials davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) perquè aquest últim aclarís com procedir davant d’aquest tipus de clàusules.
Així, mitjançant la sentència de data 26 de març del 2019 en els casos acumulats C-70/17 i C-179/C-179/17 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha donat resposta a les qüestions plantejades, i ha procedit a interpretar els articles 6 i 7 de la Directiva 93/13 la CEE, de 5 d’abril del 1993 sobre les clàusules abusives dels contractes amb els consumidors. Concretament, es tractava de dilucidar si davant de l’abusivitat de la clàusula aquesta ha de ser conservada parcialment, excloure’n els elements que fan que esdevingui abusiva i si, en cas contrari, és factible continuar amb el procediment d’execució hipotecària i aplicar supletòriament una norma de dret nacional.
El més significatiu de la sentència és que, després de la declaració d’una possible abusivitat de la clàusula de venciment anticipat, el TSJUE atorga dos possibles opcions als jutges nacionals. D’una banda, afirma que en el cas que un jutge nacional declari l’abusivitat de la clàusula de venciment anticipat no seria contrari a dret tenir-la per no posada al contracte, sempre que, i atenent les circumstàncies de cada cas, aquest podria subsistir. En segon terme, atorga la possibilitat de substituir la clàusula per una disposició supletòria de dret nacional en aquells casos que la declaració de nul·litat obligui el jutge a declarar la nul·litat total del préstec, ja que això últim podria causar un perjudici més gran al deutor hipotecari.
Malgrat que el Tribunal Suprem encara no s’ha pronunciat sobre això, des del mes d’abril passat diversos jutjats de l’Estat han arxivat procediments d’execució hipotecària, la qual cosa ha obligat les entitats financeres a interposar demandes per la via processal del procediment declaratiu ordinari, que és més favorable per al prestatari per motius de temps, més garanties i motius d’oposició.
Sense perjudici de tot l’anterior, és important esmentar que, a partir de l’entrada en vigor de la nova llei hipotecària espanyola, aquesta qüestió quedarà degudament regulada. La nova norma eleva a dotze les quotes impagades necessàries per iniciar el procés d’execució hipotecària durant la primera meitat del contracte i a quinze durant la segona, o bé el 3 per cent de valor total del deute durant la primera meitat o el 7 per cent en la segona.
Vist el panorama actual, i en el cas que us trobeu en alguna situació similar, us recomanem que poseu el vostre cas en mans d’un advocat especialista que us assessori i pugui defensar els vostres drets.