Tot va començar quan una parella de fet va formalitzar un préstec hipotecari per valor de 198.400 euros amb una entitat bancària per poder adquirir un habitatge el juliol de l’any 2006. A finals d’aquell mateix any, la relació de parella es va trencar i a partir d’aquell moment van començar les gestions per poder assolir un acord sobre l’habitatge comú.

Després de diverses negociacions entre els copropietaris, no es va arribar a cap acord, i es va deixar de pagar la hipoteca. Com a conseqüència d’això, l’any 2010, l’entitat financera va interposar una demanda d’execució hipotecària. L’esmentat procediment va acabar mitjançant la celebració d’una subhasta pública a començaments del 2011, en la qual l’entitat bancària va acabar adjudicant-se l’habitatge per un preu de 124.050 euros (el 50 per cent de l’import de taxació).

Un mes després, els pares d’un dels prestataris van arribar a un acord amb l’entitat pel qual, mitjançant un document privat, es van comprometre a realitzar els tràmits oportuns per a la cessió de rematada de la finca. És a dir, es va pactar que els pares es quedarien finalment amb la propietat de l’immoble i pagarien per aquesta l’import de l’adjudicació (124.050 euros), les quantitats pendents de pagament per part dels dos integrants de la parella (ja que no havien estat cobertes per l’import assolit a la subhasta), així com també les derivades del procediment d’execució hipotecària.

D’aquesta manera, les parts van acordar un preu global final de 227.500 euros, que va ser abonat pels pares duent-se a terme la cessió de rematada al seu favor. Posteriorment, els pares van presentar una demanda contra l’exparella del seu fill a fi de recobrar la meitat de l’esmentada quantitat. La part demandada es va oposar a l’esmentat pagament i es va plantejar el cas en diverses instàncies.

Després de conèixer el cas el Tribunal Suprem, aquest va resoldre finalment que les conseqüències de l’assumpció d’un deute per qui inicialment no era deutor estan en funció tant del contingut de l’acord del creditor amb qui assumeix el pagament com de la relació existent entre aquest últim i el deutor.

L’Alt Tribunal ha assenyalat que, de la mateixa manera que un tercer pot fer el pagament “ex” (article 1158 del Codi Civil) i alliberar el deutor primitiu, també pot dirigir-se contra aquest per aplicació de les regles del pagament per tercer.

Un cop vist el panorama actual, i en el cas que us trobeu en una situació similar, us recomanem que poseu el cas en mans d’un advocat especialista que us assessori i pugui defensar els vostres drets.

 

Share This