Clàusula sòl i Tribunal de Justícia de la Unió Europea

Darrerament diversos mitjans de comunicació ofereixen notícies sobre les denominades clàusules abusives. Entre els diversos tipus de clàusules abusives es troben les conegudes com clàusules terra.

Les clàusules sòl i sostre, que recullen molts dels préstecs hipotecaris amb tipus d’interès variables, suposen la inclusió d’un límit a la baixa (clàusula sòl) i a l’alça (clàusula sostre) a el cost dels crèdits. Aquestes clàusules van estar letargia en els contractes de préstecs que les contenien, sense que despleguessin cap efecte en tant els tipus d’interès es trobaven dins d’uns marges considerats normals per a aquest tipus de préstecs.

El problema per als consumidors afectats per aquestes clàusules començar després de la crisi econòmica, i més concretament a partir de 2009, moment en què les autoritats monetàries van decidir abaixar els tipus d’interès.

Aquesta situació va suposar l’inici de les reclamacions dels consumidors que es veien perjudicats per això. Des de llavors han estat diverses les resolucions judicials que han declarat la nul·litat d’aquestes clàusules abusives.

Concretament, en sentència dictada pel Tribunal Suprem el 9 de maig de 2013, es va reconèixer la nul·litat de les clàusules sòl, establint l’obligació de tornar els diners cobrats de més a el consumidor a partir d’aquesta data.

Recentment, la sentència de Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 21 de desembre de 2016 ve a reconèixer una màxima protecció per als consumidors, sobretot quan contracten amb professionals. En aquesta resolució s’estableix que abans de la celebració de l’contracte, el consumidor ha de tenir la informació necessària, clara i comprensible, de les condicions de l’contracte i de les conseqüències d’aquestes.

El Tribunal declara que les clàusules sòl han de ser declarades nul·les, deixant-les sense efecte (com si no existissin en el contracte).

La novetat i determinant d’aquesta sentència és que declara que s’ha de restablir a el consumidor en la situació en què es trobaria si no hagués existit la clàusula abusiva.

Això comporta el reconeixement a l’prestatari d’un dret a ser restituït del que ha pagat de més per haver-se-aplicat la clàusula sòl des del moment en què va contractar. Amb això, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea determina que el límit temporal imposat pel Tribunal Suprem (9 de maig de 2013) vulnera el dret europeu.

En conseqüència, en un futur immediat, es veurà quines mesures prenen cadascuna de les entitats financeres que ha vingut incorporant aquestes clàusules per a complir la sentència esmentada.

A l’objecte de conèixer si ens trobem afectats per aquest tipus de clàusules abusives, la nostra recomanació és que consulteu un expert que pugui assessorar, i, si escau, defensar els seus legítims drets.