Cláusula suelo: el Tribunal Supremo excluye algunos casos de la retroactividad total

La sentencia del Tribunal de Justicia de la Unión Europea de diciembre de 2016 supuso un duro golpe a la economía bancaria al establecer la retroactividad total para los afectados por las cláusulas “suelo”, permitiendo a éstos recuperar el dinero cobrado de más por las entidades desde el momento en que habían firmado la escritura de préstamo. Como consecuencia de esta sentencia, se había producido un agravio comparativo para quienes habían obtenido sentencias firmes antes de esa fecha. Por ese motivo, se plantearon demandas en las que se alegaba la doctrina de la sentencia del Tribunal de Luxemburgo para revisar la sentencia firme anterior en la que únicamente se condenaba a la devolución de lo pagado de más tras la publicación de la sentencia de 9 de mayo del Tribunal Supremo. El Tribunal Supremo finalmente se ha pronunciado sobre este tema: ha descartado revisar las sentencias firmes en materia de cláusulas suelo anteriores a la sentencia del Tribunal de Justicia de la Unión Europea de diciembre de 2016.

Esta decisión se recoge en un Auto –del que ha sido ponente el magistrado Rafael Sarazá– que inadmite a trámite una demanda que pretendía revisar una sentencia firme dictada por el Juzgado de Primera Instancia nº 1 de Torremolinos en octubre de 2016. En dicha demanda, los recurrentes alegaban que la sentencia europea podría considerarse un “documento” novedoso en que basar el recurso de revisión.

En respuesta, el Alto Tribunal ha rechazado tal planteamiento, argumentando que la sentencia del Tribunal de Luxemburgo no existía –no siendo un documento oculto como exige la ley procesal– cuando se dictó la sentencia del Juzgado de Instancia devenida firme.

El Supremo razona su decisión reconociendo el efecto de cosa juzgada (aunque, de momento, sólo para el caso de demandas individuales). Asimismo, entiende que no es posible obtener la revisión de una sentencia firme por el simple hecho de que otra posteriormente establezca una jurisprudencia que devenga incompatible con lo argumentado con la anterior. En tal sentido aboga por el principio de seguridad jurídica, que se vería conculcado si las sentencias estuviesen sometidas a constante revisión.

El Tribunal apela a jurisprudencia propia que preserva la firmeza de las sentencias frente a modificaciones posteriores de la jurisprudencia adoptadas por el propio Tribunal Supremo o el Tribunal Constitucional. En lo que afecta a tribunales internacionales, solamente permite la revisión de sentencias firmes si la sentencia proviene del Tribunal Europeo de Derechos Humanos de Estrasburgo, pero no en cambio cuando se trate del Tribunal de Justicia de la Unión Europea.

Esta decisión supone una victoria para las entidades que habían sido condenadas como BBVA, Abanca, Cajamar o Banco Popular, pero, evidentemente, solamente para los supuestos referidos.

Por contra, la mencionada resolución supone algo muy negativo para los afectados por cláusulas suelo. Y es que, ahora se encuentran en una situación en que, tras haber obtenido una sentencia firme favorable anterior a la sentencia del Tribunal de Justicia de la Unión Europea de diciembre de 2016, sólo pueden recuperar lo cobrado de más en aplicación de su cláusula suelo desde el 9 de mayo de 2013.

No obstante, cabe puntualizar que por lo que concierne a los procedimientos que actualmente estén aún en trámite (incluidos aquellos en los que hubiera recaído sentencia pero se hubiera recurrido, restando pendiente de resolución definitiva) así como los casos pendientes de reclamación, podrán reclamar la retroactividad total avalada por la sentencia del Tribunal europeo.

Visto el panorama actual, y en el supuesto de que se vea afectado por dicha situación, le recomendamos que ponga su caso en manos de un abogado que pueda defender sus derechos.

Clàusula sòl: el Tribunal Suprem exclou alguns casos de la retroactivitat total

Clàusula sòl: el Tribunal Suprem exclou alguns casos de la retroactivitat total

La sentència de Tribunal de Justícia de la Unió Europea de desembre de 2016 va suposar un dur cop a l’economia bancària a l’establir la retroactivitat total per als afectats per les clàusules «terra», permetent aquests recuperar els diners cobrats de més per les entitats des el moment en què havien signat l’escriptura de préstec. Com a conseqüència d’aquesta sentència, s’havia produït un greuge comparatiu per als que havien obtingut sentències fermes abans d’aquesta data. Per aquest motiu, es van plantejar demandes en què s’al·legava la doctrina de la sentència de Tribunal de Luxemburg per revisar la sentència ferma anterior en què únicament es condemnava a la devolució del pagat de més després de la publicació de la sentència de 9 de maig de l’Tribunal Suprem. El Tribunal Suprem finalment s’ha pronunciat sobre aquest tema: ha descartat revisar les sentències fermes en matèria de clàusules sòl anteriors a la sentència de Tribunal de Justícia de la Unió Europea de desembre de 2016.

Aquesta decisió es recull en un Acte -del qual ha estat ponent el magistrat Rafael Sarazá- que inadmet a tràmit una demanda que pretenia revisar una sentència ferma dictada pel Jutjat de Primera Instància nº 1 de Torremolinos a l’octubre de 2016. En aquesta demanda, els recurrents al·legaven que la sentència europea podria considerar-se un «document» innovador en què basar el recurs de revisió.

En resposta, l’Alt Tribunal ha rebutjat aquest plantejament, argumentant que la sentència de Tribunal de Luxemburg no existia -no sent un document ocult com exigeix ​​la llei processal- quan es va dictar la sentència de l’Jutjat d’Instància esdevinguda ferma.

El Suprem raona la seva decisió reconeixent l’efecte de cosa jutjada (encara que, de moment, només per al cas de demandes individuals). Així mateix, entén que no és possible obtenir la revisió d’una sentència ferma pel simple fet que una altra posteriorment estableixi una jurisprudència que esdevingui incompatible amb el argumentat amb l’anterior. En aquest sentit advoca pel principi de seguretat jurídica, que es veuria conculcat si les sentències estiguessin sotmeses a constant revisió.

El Tribunal apel·la a jurisprudència pròpia que preserva la fermesa de les sentències enfront d’modificacions posteriors de la jurisprudència adoptades pel mateix Tribunal Suprem o el Tribunal Constitucional. Pel que fa a tribunals internacionals, només permet la revisió de sentències fermes si la sentència prové de el Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg, però no en canvi quan es tracti d’Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Aquesta decisió suposa una victòria per a les entitats que havien estat condemnades com BBVA, NCG Banco, Cajamar o Banco Popular, però, evidentment, només per als supòsits referits.

Per contra, l’esmentada resolució suposa una cosa molt negatiu per als afectats per clàusules sòl. I és que, ara es troben en una situació en què, després d’haver obtingut una sentència ferma favorable anterior a la sentència de Tribunal de Justícia de la Unió Europea de desembre de 2016, només poden recuperar el cobrat de més en aplicació de la seva clàusula sòl des el 9 de maig de 2013.

No obstant, cal puntualitzar que pel que fa als procediments que actualment estiguin encara en tràmit (inclosos aquells en què s’hagi dictat sentència però s’hagués recorregut, restant pendent de resolució definitiva) així com els casos pendents de reclamació, podran reclamar la retroactivitat total avalada per la sentència de Tribunal europeu.

Vist el panorama actual, i en el cas que es vegi afectat per aquesta situació, li recomanem que posi el seu cas en mans d’un advocat que pugui defensar els seus drets.

©2023 Huguet & Ostáriz advocats - Lleida

Ir al contenido