Cláusulas suelo: ¿pueden demandar judicialmente quienes firmaron documentos con los bancos renunciando a interponer acciones posteriores?

Después de la sentencia del Tribunal Supremo de fecha 9 de mayo de 2013, muchos clientes de entidades bancarias firmaron documentos para rebajar la cláusula suelo o eliminarla, renunciando, a cambio, a reclamar lo que habían pagado de más como consecuencia su aplicación. Habitualmente el banco se ponía en contacto con quienes tenían cláusulas suelo ofreciéndoles una rebaja de la cláusula suelo o el establecimiento de un interés fijo. En la mayoría de los casos el documento que se acababa firmando era de carácter privado, en otras se firmaba ante notario. También podía ocurrir que si las partes habían sometido su caso a la vía judicial, se acabase con un acuerdo homologado por el juez.

Tras haberse dictado la sentencia del Tribunal Europeo, son muchas las personas que se plantean si, pese a haber firmado aquel acuerdo con el banco, ahora pueden reclamar por habérseles aplicado una cláusula suelo que ha sido declarada nula y que debe generar efectos retroactivos desde el inicio del contrato de préstamo.

Pues bien, dichos acuerdos firmados con los bancos también son nulos, dado que lo que es nulo nunca puede ser convalidado por un acto posterior. La cláusula suelo es abusiva por falta de transparencia y, por tanto, es nula de pleno derecho. El propio Código Civil en los arts. 1208, 1256 y 1318, ampara dicho concepto.

El artículo 10 del Texto Refundido de la Ley de Consumidores y Usuarios establece que “La renuncia previa a los derechos de los consumidores y usuarios es nula siendo, asimismo, nulos los actos realizados en fraude de ley de conformidad con lo previsto en el art. 6 del Código Civil”. También amparan la nulidad otros artículos de la Ley de consumidores y usuarios.

Son varias las sentencias que declaran la nulidad de dichos acuerdos. Así, entre otras, resultan especialmente significativas, por su claridad, las dos Sentencias de 6 y 11 de Octubre de 2016 de la Audiencia Provincial de Zaragoza en las que se niega que el pacto posterior con el banco convalide una cláusula suelo nula ya que “de la Directiva 93/11 de la Unión Europea se puede concluir la imposibilidad de convalidar la cláusula nula mediante su sustitución por otra que sea más favorable a los intereses del consumidor incluso aunque contenga la renuncia a la acción de nulidad que pudiera corresponderle”. Todo ello porque el pacto con el banco lo único que hace es moderar los efectos perjudiciales para el consumidor de una cláusula nula, pero en ningún caso la convierte en cláusula válida, ya que lo que es nulo no produce efecto alguno. Además, en la mayoría de los casos el prestatario se ve obligado a firmar un contrato que ha sido previamente redactado por el Banco, y según las condiciones por el mismo impuestas al prestatario, que lo que intenta es darle una solución a su problema e intentar pagar menos por su hipoteca. Distinto es el caso de los acuerdos judiciales, a los que se ha llegado entre el banco y el consumidor en sede judicial, y que hayan sido homologados por el juez, dado que éstos tienen efecto de cosa juzgada material, en virtud de lo establecido por el art. 222 LEC, y son vinculantes (art. 22-1 LEC).

Visto el panorama actual, y en el supuesto de que usted se encuentre en una situación similar, le recomendamos que se ponga en contacto con un abogado especialista que pueda asesorarle y defender sus derechos.

Clàusules terra: poden demandar judicialment els que van firmar documents amb els bancs renunciant a interposar accions posteriors?

Clàusules terra: poden demandar judicialment els que van firmar documents amb els bancs renunciant a interposar accions posteriors?

Després de la sentència del Tribunal Suprem de data 9 de maig de 2013, molts clients d’entitats bancàries van firmar documents per rebaixar la clàusula terra o eliminar-la, renunciant, a canvi, a reclamar el que havien pagat de més com a conseqüència la seua aplicació. Habitualment el banc es posava en contacte amb els que tenien clàusules terra oferint-los una rebaixa de la clàusula sòl o l’establiment d’un interès fix. En la majoria dels casos el document que s’acabava firmant era de caràcter privat, en altres es firmava davant de notari. També podia ocórrer que si les parts havien sotmès el cas a la via judicial, s’acabés amb un acord homologat pel jutge.

Després d’haver-se dictat la sentència del Tribunal Europeu, són moltes les persones que es plantegen si, malgrat haver firmat aquell acord amb el banc, ara poden reclamar per haver-se’ls aplicat una clàusula terra que ha estat declarada nul·la i que ha de generar efectes retroactius des de l’inici del contracte de préstec.

Doncs bé, els esmentats acords firmats amb els bancs també són nuls, atès que allò que és nul mai no pot ser validat per un acte posterior.

La clàusula sòl és abusiva per falta de transparència i, per tant, és nul·la de ple dret. El mateix Codi Civil en els articles 1208, 1256 i 1318, empara l’esmentat concepte.

L’article 10 del Text Refós de la Llei de Consumidors i Usuaris estableix que “la renúncia prèvia als drets dels consumidors i usuaris és nul·la i són, així mateix, nuls els actes realitzats en frau de llei de conformitat amb el previst a l’art. 6 del Codi Civil”. També emparen la nul·litat altres articles de la Llei de consumidors i usuaris.

Són diverses les sentències que declaren la nul·litat dels esmentats acords. Així doncs, entre d’altres, resulten especialment significatives, per la seua claredat, les dos Sentències de 6 i 11 d’octubre de 2016 de l’Audiència Provincial de Saragossa en les quals es nega que el pacte posterior amb el banc validi una clàusula terra nul·la ja que “de la Directiva 93/11 de la Unió Europea es pot concloure la impossibilitat de validar la clàusula nul·la mitjançant la seua substitució per una altra que sigui més favorable als interessos del consumidor fins i tot encara que contingui la renúncia a l’acció de nul·litat que pogués correspondre-li”.

Tot això perquè el pacte amb el banc l’únic que fa és moderar els efectes perjudicials per al consumidor d’una clàusula nul·la, però en cap cas no la converteix en clàusula vàlida, ja que el que és nul no produeix cap efecte. A més, en la majoria dels casos el prestatari es veu obligat a firmar un contracte que ha estat prèviament redactat pel Banc, i segons les condicions imposades per aquest al prestatari, que el que intenta és donar-li una solució al seu problema i intentar pagar menys per la seua hipoteca.

Diferent és el cas dels acords judicials, als quals s’ha arribat entre el banc i el consumidor en seu judicial, i que hagin estat homologats per part del jutge, ja que aquests tenen efecte de cosa jutjada material, en virtut de l’establert per l’article 222 LEC, i són vinculants (article 22-1 LEC).

Vist el panorama actual, i en el supòsit que vostè es trobi en una situació similar, li recomanem que es posi en contacte amb un advocat especialista que pugui assessorar-lo i defensar els seus drets.

©2023 Huguet & Ostáriz advocats - Lleida

Ir al contenido