Clàusules abusives a les targetes ‘revolving’
De cert temps ençà que es produeix una nova onada de demandes interposades per consumidors contra els bancs generats per les denominades targetes revolving.
Aquesta tipologia de targetes suposa una tarja de crèdit que atorga la possibilitat de consumir independentment que hi hagi saldo al compte a què estan associades, ajornant la devolució dels diners disposats. Com a conseqüència d’aquest ajornament en el pagament, s’apliquen uns alts percentatges d’interès (superiors al 20% TAE). Funcionen com a crèdits de consum, establint-se un límit de quantitat a disposar per l’usuari al contracte de la targeta, així com també de quina manera i sota quines condicions s’efectuarà la devolució dels diners. És a dir, la quantitat acumulada a la targeta revolving comporta per al titular un aprovisionament econòmic extra que des del moment que se’n disposi podrà tornar-se mitjançant pagaments ajornats. No obstant, les esmentades targetes també permeten la devolució de la quantitat gastada a mes vençut, funcionant en tal cas com una targeta ordinària. Una peculiaritat és que cada vegada que es tornin diners disposats, es converteixen novament en capital disponible.
Per això se les ha criticat, per fomentar el consum irresponsable, la qual cosa potencia en algunes persones un perpetu endeutament. Els alts interessos aplicats comporten que els usuaris acabin retornant pràcticament només interessos, sense amortitzar capital (de vegades, malgrat pagar mensualment la quantitat estipulada, el deute assumit no es redueix, sinó que, contràriament, s’incrementa).
L’any 2015, la sentència núm. 628/2015 dictada pel Ple de la Sala Civil del Tribunal Suprem, de 25 de novembre, va declarar nul·les per usuràries aquestes targetes revolving, per aplicar un interès abusiu.
L’efecte de la interlocutòria va ser una pluja de demandes de consumidors, així com nombroses sentències que entenen que els alts interessos vulneren la llei d’usura, així com que els contractes no superen el control de transparència a què s’han de sotmetre segons estableix la Llei de Condicions Generals de la Contractació. Les entitats que les utilitzen són tant entitats bancàries com financeres de consum (Carrefour, Cetelem, Evo Finance, IKEA, Oney Alcampo, Vodafone, etc.).
Wizink ha interposat un recurs de cassació contra una d’aquestes sentències que ha estat admès a tràmit pel Tribunal Suprem. Per tant, serem expectants de quina serà la futura sentència de l’Alt Tribunal sobre aquest tipus de contractes de consum, ja que serà determinant per a la resta de processos pendents en diverses instàncies del poder judicial. En el cas concret que analitzarà el Suprem s’aplica un interès superior al 26% TAE.
Vist el panorama actual, i en el cas que considereu que us veieu afectats per una situació similar, us recomanem que poseu el vostre cas en mans d’un advocat especialista que pugui assessorar-vos i defensar els vostres drets adequadament.
