Recentment l’Audiència Provincial de Mallorca ha dictat una sentència en la qual condemna una companyia d’assegurances a l’abonament d’una indemnització de prop de 100.000 euros a un hotel rural que va haver de tancar durant la pandèmia. La sentència confirma la que prèviament havia dictat el jutjat de Manacor. En el cas concret, el propietari de l’hotel rural havia subscrit una pòlissa d’assegurança amb l’entitat SegurCaixa Adeslas S.A, en què s’establia una indemnització diària de 1.083,83 euros si es presentava el supòsit de paralització de l’activitat o interrupció del negoci, amb un màxim d’indemnització de 90 dies per aquest concepte.

El propietari del negoci va presentar una demanda reclamant la suma màxima d’indemnització per 90 dies fixada a la pòlissa, és a dir, de 97.634,70 euros, ja que, davant del col·lapse generat per la pandèmia, es va veure obligat a tancar el negoci, amb la conseqüent pèrdua de beneficis (complint-se, per tant, la causa del sinistre assegurat en el seu dia).Per a l’Audiència Provincial, malgrat que en les condicions particulars del contracte d’assegurança establia que es limitava la cobertura als sinistres amb danys materials, “per una redacció confusa del contracte d’assegurança”, la companyia d’assegurances ha de pagar. Raonant: “Al contracte es fa entendre a l’assegurat que la cobertura per aquesta pèrdua de beneficis no està restringida per cap supòsit, ni lligada a un altre sinistre previst a la pòlissa.” A la qual cosa afegeix que la Llei del Contracte d’Assegurança estableix que les condicions generals del contracte “no poden ser lesives per al client”, i és necessari perquè causin aquest efecte que hagi conegut prèviament les condicions restrictives del contracte, que siguin raonables i no el sorprenguin. Per al jutjador es tracta d’una clàusula limitadora del risc i no delimitadora, com pretenia la companyia d’assegurances.

Finalment acorda la imposició de les costes a la companyia.La primera sentència que va obrir aquesta possibilitat indemnitzatòria per als negocis va ser la sentència de l’Audiència Provincial de Girona dictada el mes de febrer del 2021, i que va reconèixer una indemnització de 6.000 euros a una pizzeria, per la mateixa cobertura d’interrupció de negoci de la seua assegurança. En el mateix sentit s’han anat pronunciant altres sentències posteriors. L’octubre d’aquest any un jutjat de Castelló va dictar una sentència reconeixent una indemnització de 75.000 euros a un hotel del País Valencià.La interpretació de les clàusules pels jutges no està sent uniforme a tot l’Estat.

De fet una sentència dictada en primera instància per un jutjat de Granada que va reconèixer una indemnització de 80.000 euros per a un restaurador va ser revocada per l’Audiència Provincial de Granada en sentència de 21 de setembre del 2022, i actualment es troba recorreguda davant del Tribunal Suprem.Malgrat l’anterior, caldrà analitzar cada cas concret, així com la redacció de les seues clàusules, per tal d’estudiar si hi ha prou fonamentació per interposar una demanda judicial.Vist el panorama actual, i en el supòsit que us vegeu afectats per una situació similar, us aconsellem que contracteu els serveis d’un advocat expert que pugui assessorar-vos i defensar els vostres drets adequadament. Els recordem que a Huguet Ostáriz Abogados comptem amb una llarga experiència a defensar els drets dels nostres clients, avalant-nos els nostres casos d’èxit.

Article publicat per Ana Huguet en el diari «El Segre», premi aquí per accedir.