Recentment el Jutjat del Contenciós Administratiu núm. 5 de Las Palmas de Gran Canaria ha dictat una sentència que condemna el Servei Canari de Salut a indemnitzar una dona amb un milió d’euros més interessos per mala praxi. En el cas concret, a la mare se li va imposar un part natural que va arribar a prolongar-se fins a disset hores, fet que va generar en un dels bessons unes gravíssimes i irreversibles seqüeles.

Després d’hores de part no se la va informar sobre el risc que suposava, tant per a ella com per als fetus, seguir amb el part natural. Així, i sense obtenir el seu consentiment, ni tampoc explicar-li l’alternativa de la cesària, se li va tornar a induir el part natural.A criteri del jutge “es va privar la mare de la possibilitat de sotmetre’s a una cesària a temps, una opció quirúrgica del tot esperable en el cas, ja que el 50 per cent dels parts gemel·lars acaba en cesària, com així admet el mateix Servei Canari de Salut; a més que era una alternativa que hauria interessat a la mare si li haguessin donat l’oportuna informació i la possibilitat de decidir, en vista de les hores transcorregudes de part natural infructuós, de l’estat de la gestant i dels fetus i de la caracterització de l’embaràs com de risc.” Considera que s’ha usurpat el dret a decidir entre part natural o per cesària de la pacient. A més a més, queda provat el nexe causal (relació de causa-efecte) entre l’absència d’informació sobre els drets de la mare i les “gravíssimes i irreversibles seqüeles patides per l’extemporània decisió dels facultatius de practicar la cesària”.

És a dir, es va vulnerar el seu dret a elegir entre les alternatives assistencials que es presentaven.D’altra banda, afegeix que “no només el menor ha vist truncat per complet el seu projecte vital, ja que necessita una atenció mèdica continuada i costosa donada la gravetat i irreversibilitat de les seqüeles patides, sinó també la seua mare i la seua germana bessona, ja que les seues vides es veuran sempre intensament afectades per les seqüeles del menor fins al punt que la mare està sent ajudada per una ONG perquè no disposa d’ingressos propis”. La indemnització “no només ha de comprendre els greus danys morals ocasionats, sinó que també ha de considerar els costos més elevats que suposa la cura d’un nen que pateix una tetraparèsia per paràlisi cerebral a conseqüència d’una hipòxia perinatal”.El nen té reconeguda una discapacitat d’un 83 per cent per la qual se li abona una pensió que no arriba a 400 euros mensuals, que és totalment insuficient per poder cobrir les seues necessitats. Per a l’advocat de la mare, amb aquesta sentència es consagra com a inalienables els drets de la dona que parirà, és a dir, es considera un “dret fonamental” de la mare l’elecció entre un part natural o una cesària.Vist el panorama actual, i en el supòsit que us trobeu en una situació similar, us aconsellem que contracteu els serveis d’un advocat que pugui assessorar-vos i defensar els vostres drets adequadament.

Els recordem que a Huguet Ostáriz Advocats comptem amb una llarga experiència a defensar els drets dels nostres clients i ens avalen els nostres casos d’èxit.

Article publicat per Ana Huguet en el Diari El Segre, premi aquí per accedir.