Sentència de 4 de febrer de 2016, CIP 3016/14 Guàrdia i custòdia compartida.

Resulta incompatible amb la condemna d’un dels cònjuges per delicte d’amenaces en l’àmbit familiar.

La Sala 1a de el Tribunal Suprem ha dictat sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat José Antonio Seijas Quintana, per la qual estima el recurs de cassació interposat contra la sentència de l’Audiència Provincial de Biscaia, que estimava un recurs d’apel·lació i acordava la custòdia compartida de dos menors, nascuts el 2008 i 2010.

Per la mare demandant es va interposar recurs extraordinari per infracció processal i de cassació.

En el recurs de cassació es denunciava la infracció de la doctrina d’aquesta Sala sobre la guarda i custòdia compartida per a establir aquest règim, prescindint de l’interès d’el menor, obviant que la mare s’ha ocupat en tot moment dels seus fills i que les relacions entre ambdós cònjuges en res beneficien l’interès dels menors.

La sentència de la Sala Primera, d’acord interessa el ministeri fiscal, estima el recurs de cassació interposat. Es va incorporar a l’rotllo de cassació una sentència dictada pel Jutjat d’Instrucció nº 3 de Gernika-Lumo de data 9 de gener de 2005, per un delicte de violència de gènere, per la qual es condemna a el pare com a autor d’un delicte d’amenaces en l’àmbit familiar.

Cal recordar que constitueix premissa necessària per a acordar el règim de guarda i custòdia compartida que entre els pares hi hagi una relació de mutu respecte en les seves relacions personals que permeti l’adopció d’actituds i conductes que beneficiïn el menor, que no pertorbin el seu desenvolupament emocional i que , tot i la ruptura afectiva dels progenitors, es mantingui un marc familiar de referència que sustenti un creixement harmònic de la seva personalitat. I és que una cosa és la lògica conflictivitat que pot existir entre els progenitors com a conseqüència de la ruptura, i una altra diferent que aquest marc de relacions es vegi ratllat per una injustificable condemna per un delicte de violència de gènere que aparta el pare de l’entorn familiar i de la comunicació amb la mare, el que van a impossibilitar l’exercici compartit de la funció parental adequat a l’interès dels seus dos fills, raons que justifiquen el manteniment de la guarda i custòdia dels fills acordada pel Jutjat de primera instància a favor de la mare, deixant-se a la determinació de l’Jutjat, en execució de sentència, el règim de comunicacions i estades dels fills amb el seu pare, mantenint la resta de les mesures acordades