En els últims dies, diversos agents socials afectats o perjudicats per la crisi del coronavirus han presentat denúncies penals o querelles criminals davant del Tribunal Suprem. Es tracta de particulars i familiars d’afectats pel coronavirus, sindicats de funcionaris, personal sanitari, etc.
Les querelles s’han presentat contra membres del poder executiu plantejant la seua presumpta responsabilitat per la gestió de la crisi sanitària duta a terme tant en el moment previ a la declaració de l’estat d’alarma com en el moment actual. La competència per conèixer d’aquests assumptes és del Tribunal Suprem, concretament a la seua Sala Segona, atès el caràcter d’aforats dels membres del Govern central. Les accions penals empreses plantegen tant possibles delictes per prevaricació, omissió del deure de socors, lesions i homicidis imprudents, així com per delictes contra la seguretat dels treballadors. Amb aquestes es tracta d’aclarir la possible concurrència de responsabilitat penal per la gestió dels membres del Govern espanyol.
Entre els seus diversos fonaments s’assenyala la falta d’actuació adequada davant de les multitudinàries manifestacions que es van produir prèviament a la declaració de l’estat d’alarma tant del sector agrari com del 8-M, malgrat que quan en data de 14 de març del 2020 es va declarar l’estat d’alarma, feia un mes i mig que l’Organització Mundial de la Salut advertia de l’estat d’emergència sanitària mundial. Concretament, el dia 30 de gener del 2020, l’OMS havia declarat que el brot constituïa una emergència de salut pública d’importància internacional.
No obstant, el jutge del Jutjat d’Instrucció núm. 51 de Madrid ja es va pronunciar descartant l’existència de relació causal entre la manifestació del dia 8 de març i el contagi de coronavirus davant d’una denúncia presentada per un delicte de lesions per imprudència i per prevaricació, per la qual cosa actualment se segueix la causa només per aquest últim motiu.
A més de les accions penals referides, s’espera una al·luvió de demandes en altres matèries. Als Jutjats Socials i als del Contenciós Administratiu, acudiran molts ciutadans per tal que es pronunciïn sobre la vulneració de la normativa de riscos laborals i per l’existència de falta de material per poder exercir els seus treballs respectius (metges, infermeres, policies i treballadors en general).
També, davant de la via contenciosa administrativa, s’hauran de tramitar els diferents processos de responsabilitat patrimonial de l’administració, així com la possible “inactivitat” del Govern espanyol. A més, quedarà oberta la possibilitat de recórrer als jutjats d’instància (civils) per reclamar pels danys i perjudicis que hagin pogut ser generats o per resoldre altres qüestions pròpies de l’esmentat àmbit.
En tot aquest temps han vingut sorgint diferents plataformes d’afectats a causa del coronavirus per tal d’unir els perjudicats pel Covid-19. En qualsevol cas, s’haurà d’atendre al codi deontològic professional de l’advocacia per publicitar els nostres serveis en moments de crisi o catàstrofe (article 6 del Codi Deontològic de l’Advocacia).
Vist el panorama actual, i en el cas que us vegeu afectats per una situació similar, us aconsellem que acudiu a un advocat perquè pugui informar-vos o assessorar-vos de la manera més adequada.
