En aquests dies la nostra vida s’ha vist dràsticament alterada com a conseqüència de la crisi del coronavirus. Fa tan sols uns mesos era imprevisible el que estem vivint avui, per la qual cosa els ciutadans desenvolupàvem els nostres negocis i contraient obligacions en tots els àmbits de la nostra vida. Efectivament, si algú hagués presagiat la crisi sanitària en la qual en un curt termini ens anàvem a veure immersos, l’hauríem titllat de llunàtic. Davant de la nova situació inesperada, la doctrina de la clàusula rebus sic stantibus, de perllongada tradició en el nostre món jurídic, ofereix una possible solució a aplicar en les diverses relacions contractuals nascudes en un context totalment diferent del que ens trobem ara.
La clàusula rebus sic stantibus podria ser un bàlsam per al nou estat de coses sobrevingut. Esdevé apel·lable davant de situacions imprevisibles, quan canvien les circumstàncies tingudes en consideració inicialment al subscriure el contracte, comportant la frustració del mateix negoci per al qual s’havia contractat, a més de desaparèixer l’equilibri entre les contraprestacions de les parts. La conseqüència de la seva aplicació serà deixar sense efecte el contracte, moderar o canviar les obligacions derivades per a les parts, ja que el contracte esdevé excessivament onerós o simplement inassumible. Suposa, per tant, una excepció a la regla general d’obligació de compliment dels contractes per a les parts (pacta sunt servanda).
Amb motiu de la crisi del virus Covid-19, s’estan produint multitud d’incompliments de les obligacions dels contractes per causes alienes a la voluntat de les parts d’aquest que estan comportant una afluència de consultes als nostres despatxos.
Val a advertir que una situació “similar” es va viure en la crisi econòmica de l’any 2008. La Sala Primera del Tribunal Suprem va tenir més d’una ocasió per pronunciar-se sobre la seva interpretació, concloent que aquesta s’ha d’aplicar amb caràcter restrictiu.
No obstant, en les sentències del 30 de juliol i del 15 d’octubre de l’any 2014 sí que hi va haver dos sentències que van aportar una interpretació més favorable a la seva aplicació presentant-se determinades circumstàncies, amb unes línies més aperturistes. Això ens porta a concloure que s’haurà d’analitzar cas per cas cada contracte, les circumstàncies sobrevingudes concurrents, així com els efectes que l’actual pandèmia, i els seus posteriors efectes econòmics, tindran sobre cadascun dels negocis contractuals i obligacions derivades per a les parts. S’haurà d’atendre a criteris de justícia, bona fe de les parts, equitat, etc.
El que sí que és inqüestionable és que es presenta una circumstància sobrevinguda i imprevisible, com és l’aparició d’una pandèmia de caràcter global, que ha irromput en les nostres vides d’una manera sobtada i abrupta. Les seqüeles econòmiques són incertes en aquest moment, així com la seva magnitud real i permanència temporal.
Per tant, tal com les inferències econòmiques de la pandèmia vagin configurant-se i s’estenguin o no en el temps, comportaran una sèrie de resultats per als diversos sectors econòmics del nostre país que s’hauran de considerar a l’hora d’aplicar l’esmentada excepció a la regla general. Per la nostra part aconsellem que, amb caràcter preferent, s’intenti arribar a un acord amb l’altra part del contracte per buscar una solució negociada (ja sigui resolent el contracte o modificant les obligacions de les parts). Només en el supòsit que no resulti factible, i ponderant cas per cas, podria aconsellar-se la interposició d’accions judicials.
Vist el panorama actual, i en el cas que us trobeu en una situació similar, us aconsellem que acudiu a un advocat que pugui assessorar-vos i defensar els vostres drets adequadament.
Article publicat per Ana Huguet en el diari «El Segre» en data 03/05/2020: https://www.segre.com/es/noticias/opinion/col_laboracio/2020/05/03/doctrina_rebus_sic_stantibus_105260_1126.html
