El Tribunal Suprem avala la validesa de les transaccions sobre clàusules terra
Aquest mes d’abril, el Tribunal Suprem s’ha pronunciat a favor de les entitats bancàries considerant vàlids els acords presos entre aquestes i els seus clients en què s’estipula una rebaixa del sòl a canvi que els consumidors renunciïn a futures accions legals. Així l’Alt Tribunal ha canviat el seu criteri respecte de la sentència dictada l’octubre del 2017 en la qual va declarar nul el terra d’una hipoteca i un acord de rebaixa argumentant que la falta de transparència del contracte inicial tenia com a conseqüència una nul·litat que no podia ser reparada per pactes posteriors.
En aquest cas, els compradors d’un habitatge d’Alagón (Saragossa) havien subscrit amb CAI (actualment Ibercaja) dos escriptures públiques de préstec l’any 2007. En la primera se subrogaven en el préstec hipotecari del promotor que contenia una clàusula terra del 4,25% i, en la segona, havien contret un altre préstec hipotecari que també tenia una clàusula terra de 4,50%.
Anys després, al dictar-se la famosa sentència 241/13, de 9 de maig del Tribunal Suprem per la qual es declarava la nul·litat de les clàusules terra de determinats bancs per falta de transparència, amb data 28 de gener del 2014 les parts van firmar dos documents privats pels quals acordaven rebaixar el sòl de les escriptures de préstec al 2,25% així com també la renúncia expressa d’accions.
Els esmentats compradors van acudir als tribunals i tant el jutjat de primera instància número 12 de Saragossa com l’Audiència Provincial van donar la raó als clients, al considerar nuls els documents que recollien la rebaixa de la clàusula terra.
No obstant això, l’entitat aragonesa va presentar recurs de cassació davant del Tribunal Suprem que, contra tot pronòstic, ha acabat pronunciant-se a favor seu considerant vàlid l’acord esmentat.
La recent sentència núm. 205/2018 de data 11 d’abril dictat pel Ple de la Sala Primera del Tribunal Suprem avala la validesa dels esmentats pactes sempre que el jutge hagi comprovat d’ofici “que s’hagin complert les exigències de transparència en la transacció”. Això és, que els clients consumidors, tal com els va ser presentada la transacció, estaven en condicions de conèixer les conseqüències econòmiques i jurídiques de la seua acceptació.
La clau de la sentència rau que el Tribunal Suprem considera que aquests contractes no són novacions sinó transaccions, “en la mesura que es concerten en un moment en què existia una situació d’incertesa sobre la validesa de les clàusules terra incorporades als dos contractes originals, després que s’haguessin dictat la sentència 241/2017, de 9 de maig, i les posteriors interlocutòries explicativa i denegatòria de nul·litat d’actuacions, i en aquests s’adverteix la causa pròpia de la transacció: evitar una controvèrsia judicial sobre la validesa d’aquestes dos concretes clàusules i els seus efectes”.
Tanmateix, la sentència favorable a les entitats bancàries no ha estat presa per unanimitat, sinó que el magistrat Francisco Javier Orduña Moreno va emetre un vot particular en contra. Aquest torna a treure a la palestra un argument molt utilitzat per les associacions de consumidors i usuaris: l’aplicació de la clàusula terra és nul·la per abusiva i, per tant, qualsevol acord posterior que hi tingui a veure també ho és.
L’esmentat vot particular és un dels elements que han destacat des del despatx d’advocats encarregat de defensar el client en aquest cas, els quals en un comunicat han assenyalat que continuaran reclamant per elevar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, “al considerar que aquesta resolució del Tribunal Suprem vulnera el dret de la Unió”.
Vist el panorama actual, i en el cas que vostè es trobi en una situació similar, li recomanem que posi el seu cas en mans d’un advocat especialista que l’assessori i pugui defensar els seus drets.