El govern de Catalunya ha aprovat el Decret Llei 26/2021 de 30 de novembre que modifica el Codi Civil català amb la finalitat d’oferir més protecció als menors d’edat que són víctimes de la violència vicària. Els arts. 233-11, 236-5 i 236-8 del llibre II contenen per a aquestes situacions una nova regulació sobre la prohibició i suspensió de l’atribució de la guarda i custòdia, règim de visites, així com el règim de comunicacions.L’apartat I de l’exposició de motius del Decret Llei justifica el canvi legislatiu per l’evidència que la violència vicària continua a dia d’avui provocant víctimes, sense que els mitjans existents fins ara s’hagin “mostrat bastant efectius” per erradicar-la.
Entén que les situacions de violència es produeixen quan “la parella s’ha dissolt o està separada, durant el règim d’estades amb el pare, que no té la guarda”, per la qual cosa fa necessària la introducció de “canvis legals per evitar els casos de nens que moren a mans del pare”. També entén que resulta necessari que els fills no tinguin contacte amb el pare que hagi comès un delicte de feminicidi. Per tant, amb aquesta reforma es reconeix la insuficiència de les modificacions introduïdes anteriorment.
A l’anterior redacció era necessària una sentència condemnatòria ferma, sense que entre les mesures es contemplés expressament una prohibició de relació dels fills menors amb el progenitor violent, amb la qual cosa es donava rellevància a intentar evitar la ruptura del vincle dels menors amb els seus progenitors. En canvi, ara s’estableix la possibilitat d’aplicar immediatament mesures que prohibeixin l’establiment d’un règim d’estades i també la comunicació dels menors amb el pare violent, sense necessitat que existeixi una sentència ferma, quan “hi hagi indicis fonamentats que ha comès actes de violència familiar o masclista”, així com en tant estigui “incurs en un procés penal iniciat per atemptar contra la vida, la integritat física, la llibertat, la integritat moral o la llibertat i la indemnitat sexual de l’altre progenitor o els seus fills o filles, o estigui en situació de presó per aquests delictes i mentre no s’extingeixi la responsabilitat penal” (ampliant amb això els delictes en què es pot basar el jutge per suspendre la relació paternofilial).
En aquest nou model, tal com diu la mateixa exposició de motius I, se sustenta una absoluta prevalença del superior interès del menor i, en conseqüència, la seua seguretat. A més a més, la nova norma estableix que per a l’assistència psicològica dels menors no serà necessari el consentiment del pare incurs en aquests processos penals.
En conclusió, es concreta un règim molt més estricte que té com a objectiu acabar amb la violència vicària. Els meus més sincers desitjos que així sigui.Vist el panorama actual, i en el cas que us vegeu afectats per una situació similar, us aconsellem que consulteu un advocat que pugui informar-vos i assessorar-vos adequadament.
Article publicat per Ana Huguet en el Diari El Segre. Premi aquí per accedir.