Autor: Ana Huguet Canalís

L’art. 33 de la Constitució del 1978 regula el dret de propietat privada com un dret fonamental, així com la seua funció social, que delimitarà el seu contingut conforme a les lleis. L’apartat 3 estableix: “Ningú no podrà ser privat dels seus béns i drets sinó per causa justificada d’utilitat pública o interès social, mitjançant la corresponent indemnització i de conformitat amb el disposat per les lleis.”

A finals de l’any 2019, la Generalitat de Catalunya va dictar el Decret Llei 17/2019, de 23 de desembre, de mesures urgents d’accés a l’habitatge en matèria de lloguer social, contra el qual es va presentar un recurs d’inconstitucionalitat.

Segons el decret llei s’incompleix la funció social de la propietat privada quan un habitatge es manté buit, la qual cosa atorgava a l’administració el dret de requerir el propietari perquè sigui ocupat, i podrà imposar multes coercitives i fins i tot arribant a expropiar-la.

A més, imposava com a obligació als grans tenidors d’habitatge (fons d’inversió i bancs) oferir-los de lloguer social durant set anys a aquells ciutadans considerats vulnerables que els havien ocupat il·legalment.AD

Recentment, el Tribunal Constitucional ha anul·lat part del seu articulat a l’entendre que limita el dret a la propietat privada.

Com a conseqüència d’aquesta sentència, s’anul·len els articles de la normativa que limiten el dret de propietat privada i la seua funció social, ja que es considera que s’extralimiten de les polítiques pròpies d’habitatge i urbanisme que competeixen a l’administració (imposició d’obligacions, multes coercitives, sancions i fins i tot la possible expropiació del bé en determinades circumstàncies).

D’altra banda, considera legal l’índex de referència dels preus del lloguer, ja que entén que a través d’aquests “es dirigeix a possibilitar l’obtenció d’informació per les administracions públiques que els permeti conèixer l’estat i evolució del mercat del lloguer i, a partir d’aquesta informació, dissenyar política d’habitatge”.

Per al Tribunal Constitucional, els índexs són orientadors i poden contribuir a l’ordenació del mercat de l’habitatge. No obstant, es reconeix la llibertat de pactes entre les parts del contracte per fixar un preu superior o inferior al preu de referència indicat per l’administració.

De la mateixa manera, entén que són també constitucionals aquells preceptes del decret llei que obliguen que part del sòl urbà destinat a promocions immobiliàries sigui per a habitatge social.

Finalment, s’ha tornat a plantejar un nou recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei 11/2020 de mesures urgents en matèria de contenció de rendes als contractes d’arrendament d’habitatge.

Vist el panorama actual i en el cas que us veieu afectats per una situació similar, us aconsellem que contracteu els serveis d’un advocat que pugui informar-vos i assessorar-vos adequadament.

Publicat en el Diari El Segre: https://www.segre.com/noticies/opinio/col_laboracio/2021/02/14/inconstitucionalitat_del_decret_llei_la_generalitat_sobre_habitatge_125835_1126.html