Indemnització per inclusió de dades personals en fitxers de morosos
La Sala Civil del Tribunal Suprem ha dictat una sentència en virtut de la qual reconeix a favor d’una clienta de Vodafone el seu dret a ser indemnitzada amb la suma de 10.000 euros per haver estat incloses les seues dades personals en un fitxer de morosos. Concretament, l’Alt Tribunal considera que mitjançant la introducció de les dades personals de la clienta en el registre de morosos d’un suposat deute amb què legítimament discrepava, es vulnera el seu dret a l’honor. El dret a l’honor ve reconegut com a dret fonamental a l’art. 18 de la Constitució, de manera que ha de ser objecte d’una especial protecció.
La recurrent va firmar un contracte de telefonia amb Vodafone, havent-hi des del principi de la relació contractual diverses irregularitats en la facturació. L’afectada les va comunicar puntualment a l’operadora, que va emetre diferents factures rectificatives de les anteriors, anul·lant determinats càrrecs. Davant dels problemes generats, la interessada es va donar de baixa del servei prestat per Vodafone, procedint aquesta a girar noves factures que incloïen penalitzacions i que ascendien a la quantitat de 297,80 euros. La demandant va respondre pagant només l’import amb què estava d’acord (97,80 euros) de manera que quedava pendent la suma de dos-cents euros.
Vodafone va cedir el crèdit a la societat Sierra Capital Management 2012, SL, que l’hi va reclamar advertint-li que en cas d’impagament en el terme assenyalat procediria a incloure-la en un fitxer de morosos. Atesa la desatenció es va incloure el dèbit als fitxers d’Equinax i Experian per un deute de dos-cents euros, i aquests ho van comunicar a diverses entitats de crèdit. Després d’un temps, la perjudicada va sol·licitar una targeta de crèdit al Banc Popular, que a l’adonar-se que es trobava inclosa als esmentats fitxers, l’hi va denegar.
Com a conseqüència de l’anterior, va interposar demanda davant del Jutjat de Primera Instància número 1 de Lena, i es va dictar una sentència favorable que va ser apel·lada. L’Audiència Provincial d’Oviedo va estimar el recurs d’apel·lació, de manera que es va veure obligada a recórrer davant del Tribunal Suprem que, finalment, li va donar la raó reconeixent-li un dret a ser indemnitzada, segons s’ha especificat.
El Suprem aplica al cas la seua doctrina sobre la inclusió de dades personals en fitxers de morosos, establint que no es poden incloure aquestes dades personals partint de dèbits incerts, dubtosos, no pacífics o sotmesos a litigi. Entén que “perquè es presenti aquesta circumstància en el deute, que exclogui la justificació de la inclusió de les dades personals en el registre de morosos, n’hi ha prou que aparegui un principi de prova documental que contradigui la seua existència o certesa”. Raona el Tribunal que és pertinent la inclusió en aquests fitxers d’aquells deutors que no poden o no volen, de manera no justificada, pagar els seus deutes, però no aquells que legítimament discrepen del creditor respecte de l’existència i la quantia del deute. Entén la Sala que incloure en els registres de morosos deutes en els quals es presentin les circumstàncies referides pot interpretar-se com una pressió il·legítima perquè l’afectat pagui el deute que havia qüestionat, sense que existeixin dades que permetin considerar abusiva o manifestament infundada la seua conducta. Continua dient que la posició del client que no aprofita l’existència d’incorreccions a les factures per deixar de pagar, sinó que paga les quantitats que considera que es deuen, deixant de pagar les que raonablement considera que no es deuen, no podrà perjudicar-lo ni constituir un reconeixement de deute, sinó que resulta un indici de la serietat de la seua postura. La indemnització final es determina partint de diversos criteris (temps de durada de la inclusió en el registre de morosos, quantitat de fitxers en els quals s’ha inclòs, quantitat de consultes efectuades al fitxer…). En consideració als esmentats paràmetres el Tribunal Suprem intenta aconseguir un efecte dissuasiu per a les companyies que pretenen pressionar els seus clients abusivament, lesionant indegudament el seu dret a l’honor.
Veient el que hem exposat, i en el cas que vostè es trobi afectat per una situació similar, li recomanem que acudeixi a un lletrat que pugui assessorar-lo adequadament i defensar els seus drets.