Indemnitzats per lesions del nadó en el part

La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem ha dictat recentment una sentència que ve a confirmar la que havia dictat el Tribunal Superior de Justícia i que havia fixat una indemnització d’un milió d’euros a favor dels pares com a conseqüència de les lesions patides pel nadó al part, a l’haver-los ofert una assistència sanitària defectuosa per part dels professionals que van atendre l’esposa al donar a llum. L’any 2007, durant el part, el fetus va tenir una bradicàrdia d’uns sis minuts de durada, amb batec cardíac menor de cent pulsacions per minut, i uns minuts més tard, va tornar a tenir una nova bradicàrdia i, al constatar que s’havia produït un despreniment precoç de la placenta, es va practicar a la mare una cesària urgent.

Com a conseqüència d’aquesta actuació, el nadó té paràlisi cerebral espàstica, retard psicomotor i síndrome de West. Per tant, a la sentència s’entén que les lesions que va patir pel menor són conseqüència d’una mala praxi dels facultatius que van intervenir en el part.

Els pares van reclamar la responsabilitat patrimonial davant de l’administració actuant, i es van reconèixer reconegut en aquesta fase administrativa una indemnització de 807.722 euros.

La resolució administrativa es va recórrer davant del Tribunal Superior de Justícia competent, i va resultar que va incrementar la indemnització en un total de 200.000 euros, és a dir, es va fixar una indemnització d’1.007.722 euros pels danys i perjudicis patits.

Aquesta nova indemnització es va determinar, segons resa la sentència posteriorment recorreguda davant del Tribunal Suprem, en consideració que la quantia establerta en la via administrativa no garantia l’adaptació de l’habitatge i del vehicle familiar o el pagament de teràpies pal·liatives (natació, fisioteràpia, musicoteràpia), així com tenint en compte l’obligada dedicació exclusiva per cuidar el menor. Tenint en consideració, a més, el “molt possible escurçament de l’esperança de vida per a persones que tenen aquest tipus de seqüeles, una quantificació realment difícil d’establir, tant des del punt de vista de les individualitats, com dependents dels avenços de les ciències mèdiques”.

Doncs bé, els representants legals del menor van presentar recurs davant de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem, a l’entendre que per al càlcul de la indemnització s’havia d’haver aplicat pel Tribunal Superior el barem que s’utilitza per al càlcul de les indemnitzacions per accidents de trànsit.

L’Alt Tribunal considera que l’aplicació de l’esmentat barem ja va ser descartada pel Tribunal Superior a la resolució recorreguda. El Tribunal Suprem desestima el recurs plantejat i, com a conseqüència, condemna a costes els recurrents (progenitors) encara que, atenent les especials circumstàncies que concorren en aquest cas, les modera en la suma de 4.000 euros més IVA.

Vist el panorama actual i en el supòsit que us vegeu afectats per una situació similar a la qual ens hem referit, us recomanem que poseu el vostre cas en mans d’un professional especialitzat que pugui defensar els vostres drets.