Dimecres passat dia 21 d’octubre per fi es va conèixer el criteri del Tribunal Suprem sobre la clàusula de l’IRPH (Índex de Referència de Préstecs Hipotecaris). El contingut de la sentència suposa una “clatellada” per a aquells que van veure referenciat el seu préstec hipotecari a l’IRPH i que, com a conseqüència del descens de l’Euríbor arran de la crisi del 2008, s’han vist perjudicats, ja que han estat pagant més pel seu préstec.
Per a l’Alt Tribunal els préstecs amb IRPH van ser comercialitzats de manera poc transparent, però, paradoxalment, no entén que siguin abusius. Es considera, seguint les pautes marcades pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea el mes de març passat, que és un element de falta de transparència l’absència d’informació sobre l’evolució de l’IRPH en els dos últims anys anteriors al formalitzar l’escriptura de préstec hipotecari.
La decisió del Tribunal resol quatre recursos de cassació. Queda pendent que la sentència sigui redactada i publicada perquè per part dels diversos agents afectats pugui analitzar-se’n el contingut i arguments. En una altra resolució es decidirà sobre un recurs de cassació plantejat amb algunes peculiaritats, ja que es tracta d’un préstec sobre un habitatge de protecció oficial.
Amb aquesta sentència el Tribunal Suprem segueix la línia marcada pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), en tant que va entendre que correspon als jutges de cada país, decidint cas per cas, si la referenciació a l’IRPH era legal o es va comercialitzar abusivament. Com a conseqüència de la resolució europea, subsistien fins ara sentències contradictòries, de manera que en algunes es declarava nul·la la clàusula i en d’altres, no. És per això per què resultava tan necessària la sentència del Tribunal Suprem perquè vingués a aclarir la situació.
Després de fer-se pública la resolució, diverses associacions de consumidors consideren que es desprotegeix els afectats per l’IRPH, i davant això la banca es mostra satisfeta.
Per la seua banda, un jutjat de Reus ha elevat una qüestió prejudicial al TJUE per replantejar novament davant de la justícia europea aquest índex de referència. Per tant, podria succeir que això suposés un canvi de criteri i, per tant, haurem d’estar pendents de si finalment acaba passant.
L’impacte a la butxaca del ciutadà que genera l’aplicació de l’índex de referència IRPH o l’Euríbor és notable, de manera que la diferència entre ambdós ha pogut suposar en algunes ocasions el pagament d’un interès de més de dos punts de mitjana.
Vist el panorama actual, i en el cas que vostè es trobi en una situació similar, li aconsellem que posi el seu cas en mans d’un advocat que pugui assessorar-lo i defensar els seus drets.