IRPH: Primer gol de la banca

Después de que los afectados por cláusulas suelo y por las hipotecas multidivisas ganasen las dos primeras batallas sobre cláusulas abusivas a la banca, ha sido esta última (y por primera vez) la que ha ganado el importante debate existente sobre el Índice de Referencia de Préstamos Hipotecarios (IRPH). El IRPH es el segundo índice de referencia más usado después del Euríbor. Se establece en base al precio al que se prestan los bancos españoles entre sí, mientras que el euríbor se determina en base al precio de los préstamos interbancarios de la eurozona. Durante el año 2008 el euríbor se hallaba en su máximo histórico, lo que hizo que los bancos comenzaran a comercializar las hipotecas referenciadas al IRPH. Concretamente, en aquel tiempo se comercializó como un producto más beneficioso para sus clientes. Así, se destacaba como de mayor estabilidad, menos fluctuante que el euríbor, por lo que se comercializaba como un índice más seguro para el consumidor. Pese a lo anterior, y a la larga, y sobre todo en estos últimos años, los consumidores de préstamos hipotecarios han visto que, en la práctica, éste les ha supuesto que realmente están pagando mucho más por su préstamo hipotecario que los que habían elegido el euríbor. Por ejemplo, durante el año 2016 la cotización del IRPH Entidades en el mes de septiembre fue de 1’957%, frente al euríbor, de menos 0’057%, lo que hizo que las hipotecas referenciadas al mismo pagasen cuotas de entre 200 y 300 euros más al mes que las hipotecas que lo hicieron al euríbor. En el mes pasado el euríbor llegó a un mínimo histórico en negativo de menos 0’18%, mientras que el IRPH alcanzó el 1’904% (según datos del Banco de España) por lo que la situación se ha agravado para los afectados. Concretamente, y según ADICAE, estas hipotecas suponen aproximadamente un 10% del conjunto de los préstamos hipotecarios.

La sala Civil del Tribunal Supremo ha dictado una sentencia de fecha 22 de noviembre de 2017 que establece que la mera referenciación a un tipo oficial como es el IRPH no implica falta de transparencia ni abusividad. Esta sentencia no admite una anulación masiva de la cláusula del IRPH, pero ello no obsta a que en casos excepcionales pueda entenderse que su aplicación haya resultado abusiva (por lo que tendría que analizarse cada caso concreto).

La sentencia del Supremo viene a estimar el recurso de casación que planteó Kutxabank contra una sentencia de la Audiencia Provincial de Álava, a la que ya nos referimos en su día, que había declarado nula la cláusula que recogía como índice de referencia el IRPH. En el caso concreto se interpuso una demanda por su falta de transparencia y por su carácter abusivo. En el año 2015, el Juzgado de lo Mercantil núm. 1 de Vitoria declaró la nulidad total de esta cláusula, condenando a la entidad a devolver las sumas cobradas por intereses aplicando el IRPH. El banco apeló ante la Audiencia de Álava, que desestimó el recurso por entender que no quedaba probado que hubiera existido negociación de dicho índice con los particulares afectados. Finalmente, como hemos dicho, el Tribunal Supremo ha fallado a favor de la banca. Hasta esta sentencia del Alto Tribunal existía una división entre jueces y magistrados sobre si el IRPH podía constituir o no una cláusula abusiva. Así, en abril de 2015 el Juzgado Mercantil núm. 7 de Barcelona declaraba nulo el índice IRPH, condenando a devolver al afectado 6.659 euros por intereses, pero también existían otras sentencias en sentido contrario.

La Unión Europea pidió a España en 2013 la supresión de dicho índice por ser susceptible de ser manipulado. El Gobierno español acordó la eliminación del IRPH Cajas, IRPH Bancos e IRPH CECA, conservando solamente el IRPH Entidades.

Visto el panorama actual, y en el caso de que se vea afectado por una situación similar, le aconsejamos que se ponga en contacto con un abogado especialista que pueda asesorarle adecuadamente.

IRPH: Primer gol de la banca

IRPH: Primer gol de la banca

Després que els afectats per clàusules terra i per les hipoteques multidivises guanyessin les dos primeres batalles sobre clàusules abusives a la banca, ha estat aquesta última (i per primera vegada) la que ha guanyat l’important debat existent sobre l’Índex de Referència de Préstecs Hipotecaris (IRPH). L’IRPH és el segon índex de referència més utilitzat després de l’euríbor. S’estableix partint del preu en el qual es presten els bancs espanyols entre si, mentre que l’euríbor es determina partint del preu dels préstecs interbancaris de l’eurozona. Durant l’any 2008 l’euríbor es trobava en el seu màxim històric, la qual cosa va fer que els bancs comencessin a comercialitzar les hipoteques referenciades a l’IRPH. Concretament, en aquell temps es va comercialitzar com un producte més beneficiós per als seus clients. Així, es destacava com de més estabilitat, menys fluctuant que l’euríbor, per la qual cosa es comercialitzava com un índex més segur per al consumidor. Malgrat l’anterior, i a la llarga, i sobretot en aquests últims anys, els consumidors de préstecs hipotecaris han vist que, a la pràctica, aquest els ha suposat que realment paguen molt més pel seu préstec hipotecari que els que havien elegit l’euríbor. Per exemple, durant l’any 2016 la cotització de l’IRPH Entitats el mes de setembre va ser de l’1,957%, davant l’euríbor, de menys del 0,057%, la qual cosa va fer que les hipoteques referenciades a aquest paguessin quotes d’entre 200 i 300 euros més al mes que les hipoteques que ho van fer a l’euríbor. El mes passat l’euríbor va arribar a un mínim històric en negatiu de menys del 0,18%, mentre que l’IRPH va assolir el 1,904% (segons dades del Banc d’Espanya) per la qual cosa la situació s’ha agreujat per als afectats. Concretament, i segons ADICAE, aquestes hipoteques suposen aproximadament un 10% del conjunt dels préstecs hipotecaris.

La sala Civil del Tribunal Suprem ha dictat una sentència de data 22 de novembre del 2017 que estableix que la mera referenciació a un tipus oficial com és l’IRPH no implica manca de transparència ni abusivitat. Aquesta sentència no admet una anul·lació massiva de la clàusula de l’IRPH, però això no obsta que en casos excepcionals pugui entendre’s que la seua aplicació hagi resultat abusiva (per la qual cosa hauria d’analitzar-se cada cas concret). La sentència del Suprem ve a estimar el recurs de cassació que va plantejar Kutxabank contra una sentència de l’Audiència Provincial d’Àlaba, a la qual ja ens vam referir en el seu dia, que havia declarat nul·la la clàusula que recollia com a índex de referència l’IRPH. En el cas concret es va interposar una demanda per la seua falta de transparència i pel seu caràcter abusiu. L’any 2015, el Jutjat Mercantil número 1 de Vitòria va declarar la nul·litat total d’aquesta clàusula i va condemnar l’entitat a tornar les sumes cobrades per interessos aplicant l’IRPH. El banc va apel·lar davant de l’Audiència d’Àlaba, que va desestimar el recurs a l’entendre que no quedava provat que hagués existit negociació de l’esmentat índex amb els particulars afectats. Finalment, com hem dit, el Tribunal Suprem ha resolt a favor de la banca. Fins a aquesta sentència de l’Alt Tribunal existia una divisió entre jutges i magistrats sobre si l’IRPH podia constituir o no una clàusula abusiva. Així, l’abril del 2015 el Jutjat Mercantil número 7 de Barcelona declarava nul l’índex IRPH i condemnava a tornar a l’afectat 6.659 euros per interessos, però també hi havia altres sentències en sentit contrari.

La Unió Europea va demanar a Espanya el 2013 la supressió de l’esmentat índex al ser susceptible de ser manipulada. El Govern espanyol va acordar l’eliminació de l’IRPH Caixes, IRPH Bancs i IRPH CECA, i va conservar només l’IRPH Entitats.

Vist el panorama actual, i en el cas que us vegeu afectats per una situació similar, us aconsellem que us poseu en contacte amb un advocat especialista que pugui assessorar-vos adequadament.

©2023 Huguet & Ostáriz advocats - Lleida

Ir al contenido