Recentment, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha dictat sentència de 16 de març considerant que les comissions d’obertura dels préstecs hipotecaris poden ser considerades abusives. Diu que hauran de ser analitzades les circumstàncies concurrents en cada cas i “verificar que no hi ha solapament entre les diferents despeses previstes al contracte o entre els serveis que aquests retribueixen”. La clàusula ha de ser redactada d’una manera clara perquè el prestatari pugui comprendre el seu abast.

La finalitat del control judicial serà veure si ocasiona un desequilibri que resulta perjudicial al consumidor. Per tant, la comissió podrà ser reclamada “quan incompleixi els deguts controls de les clàusules abusives exigits per la Directiva Europea 93/13”. Aquesta comissió sol oscil·lar entre un 0,5 i un 1% sobre el capital del préstec, també en una quantitat fixa, i es justifica per les entitats bancàries per les diverses gestions efectuades per a la concessió i la formalització del contracte de préstec hipotecari.El cas es va iniciar mitjançant la reclamació al banc de la reintegració de la comissió d’obertura, que va ascendir a 845 euros, abonada per un préstec hipotecari de 130.000 euros.

L’any 2018 va presentar una demanda sol·licitant la declaració de nul·litat de la clàusula i la devolució del seu import. La demanda va ser estimada en primera instància i confirmada en apel·lació per l’audiència provincial de Palma, a la qual l’entitat financera va presentar-hi recurs davant del Tribunal Suprem.Per al Suprem, la sentència de 16 de juliol del 2020 del TJUE, en la seua resposta a les preguntes formulades sobre l’esmentada comissió, va estar condicionada pel fet dels tribunals que van remetre els assumptes prejudicials van presentar la normativa i jurisprudència nacional de manera distorsionada. Manifesta que això va contribuir que els tribunals espanyols entenguessin que la interpretació de l’Alt Tribunal i de l’Europeu eren dispars.El Tribunal Suprem va plantejar davant del Tribunal Europeu qüestions prejudicials que aquest últim resol amb la sentència de 16 de març del 2023.

Per a l’Alt Tribunal, fins aquest moment, la comissió d’obertura formava part de l’element principal del contracte, la qual cosa feia que fos exclosa del control judicial. Tanmateix, per al TJUE es tracta d’una obligació no essencial del contracte, la qual cosa implica la possibilitat de control.La nova sentència pot obrir una nova onada de demandes sol·licitant la seua devolució, tenint en compte la imprescriptibilitat de l’acció per reclamar-ne la nul·litat.Durant un temps, l’audiència provincial de Lleida estava estimant les demandes que reclamaven la reintegració de les comissions d’obertura. Actualment va optar per suspendre per motius de prejudicialitat els recursos d’apel·lació tramitats per aquest concepte, a l’espera del que resultés del criteri del TJUE.

A partir d’aquí caldrà veure quina posició pren en aquest sentit. Als jutjats de primera instància hi havia diversitat de criteris, en tant que uns suspenien la tramitació del procés pel mateix motiu i d’altres resolien.Vist el panorama actual, i en el supòsit que vosaltres us trobeu en una situació similar, us aconsellem que contracteu els serveis d’un advocat que pugui assessorar-vos i defensar els vostres drets adequadament. Us recordem que a Huguet & Ostáriz Abogados comptem amb una llarga experiència defensant els drets dels nostres clients, els nostres casos d’èxit ens avalen.

Article publicat per Ana Huguet en el Diari El Segre, premi aquí per accedir.