Los conflictos con los pisos sobre plano pueden llegar a demanda

Es habitual que en las compraventas de piso sobre plano se efectúen entregas de dinero a cuenta del precio pactado en tanto se construye el inmueble. Con la crisis inmobiliaria resultó que muchas de las promotoras que habían recibido los pagos a cuenta quebraron. Ello generó que un elevado número de particulares se quedaran sin el dinero entregado y sin la vivienda comprada, dado que la obra nunca se finalizó. Algunos de los afectados se atrevieron a demandar al promotor, pero aunque obtuvieron una sentencia favorable, les resultó imposible recuperar su dinero. Por otro lado, cuando la promotora había iniciado un concurso de acreedores, como las entregas efectuadas tenían el carácter de créditos ordinarios, difícilmente podían cobrarse.

El pasado 21 de diciembre de 2015 la Sala Civil del Tribunal Supremo sentó doctrina en referencia a las entregas de dinero a cuenta del precio final en las compraventas de viviendas sobre plano. En dicha sentencia el Supremo aplica una ley preconstitucional, la Ley 57/1968, de 27 de julio, sobre percibo de cantidades anticipadas en la construcción y venta de viviendas. Esta ley dice que las entidades de crédito que admitan ingresos de los compradores en una cuenta del promotor sin exigir la apertura de una cuenta especial y la correspondiente garantía, responderán frente a los compradores por el total de las cantidades anticipadas e ingresadas en la cuenta o cuentas que el promotor tenga abiertas en la entidad.

Como consecuencia de la Ley de 1968, a los bancos se les imponía un deber de vigilancia sobre el promotor al que concede el préstamo a la construcción para que los ingresos de la única cuenta que tenga con la entidad sean derivados a una cuenta especial que el promotor debe tener, así como exigir al promotor la presentación de un aval o seguro para garantizar la devolución de dichos ingresos, si fuera el caso.

No obstante lo anterior, y con la intención de evitar los efectos devastadores de dicha ley preconstitucional, el 1 de enero de 2016 entró en vigor una nueva ley que derogaba la de 1968. Así nació la Ley 20/2015, de 14 de julio, de Ordenación, Supervisión y Solvencia de las entidades aseguradoras y reaseguradoras. Esta norma es más restrictiva que la anterior, dado que rebaja los supuestos en que el banco responderá. Así, sólo lo hará si la promoción tiene licencia de obra, limitando el plazo que los afectados tienen para reclamar la devolución del dinero entregado a 2 años. En el caso de la norma de 1968 no se establecían dichos requisitos. Cabe resaltar que esta ley de 2015 no se aplicará a las entregas a cuenta sobre pisos vendidos sobre plano efectuadas antes de su entrada en vigor. Ello hace que en la mayoría de supuestos afectados por la crisis inmobiliaria se regulen por la ley de 1968, por lo que quedarán sujetos a una normativa más laxa.

En atención a esta nueva doctrina hay muchos particulares afectados que están presentando demandas judiciales contra los bancos responsables. Particularmente, en nuestro despacho hemos recibido en los últimos tiempos diversos casos a los que les resulta plenamente aplicable la jurisprudencia sentada por el Supremo.

Finalmente, advertir que, tras la reforma de la legislación aplicable, el plazo para interponer acciones judiciales finaliza en el año 2020, puesto que desde que se modificó la ley sólo hay un término de cinco años para reclamar.

Visto el panorama actual, y en el caso de que usted se vea afectado por esta situación, le recomendamos que acuda a un abogado especialista que pueda asesorarle adecuadamente y defender sus derechos.

Els conflictes amb els pisos sobre plànol poden arribar a demanda

Els conflictes amb els pisos sobre plànol poden arribar a demanda

És habitual que en les compravendes de pis sobre plànol s’efectuïn entregues de diners a compte del preu pactat mentre es construeix l’immoble. Amb la crisi immobiliària va resultar que moltes de les promotores que havien rebut els pagaments a compte van fer fallida. Això va generar que un elevat nombre de particulars es quedessin sense els diners entregats i sense l’habitatge comprat, ja que l’obra mai es va finalitzar. Alguns dels afectats es van atrevir a demandar el promotor, però tot i que van obtenir una sentència favorable, els va resultar impossible recuperar els diners. D’altra banda, quan la promotora havia iniciat un concurs de creditors, com les entregues efectuades tenien el caràcter de crèdits ordinaris, difícilment podien cobrar-se.

El passat 21 de desembre de 2015 la Sala Civil del Tribunal Suprem va assentar doctrina amb referència a les entregues de diners a compte del preu final en les compravendes d’habitatges sobre plànol. En l’esmentada sentència el Suprem aplica una llei preconstitucional, la Llei 57/1968, de 27 de juliol, sobre percepció de quantitats anticipades en la construcció i venda d’habitatges. Aquesta llei diu que les entitats de crèdit que admetin ingressos dels compradors en un compte del promotor sense exigir l’obertura d’un compte especial i la corresponent garantia, respondran davant els compradors pel total de les quantitats anticipades i ingressades en el compte o comptes que el promotor tingui obertes en l’entitat.

Com a conseqüència de la Llei de 1968, als bancs se’ls imposava un deure de vigilància sobre el promotor a qui concedeix el préstec a la construcció perquè els ingressos de l’únic compte que tingui amb l’entitat siguin derivats a un compte especial que el promotor ha de tenir, així com exigir al promotor la presentació d’un aval o assegurança per garantir la devolució dels esmentats ingressos, si fos el cas.

Malgrat l’anterior, i amb la intenció d’evitar els efectes devastadors de l’esmentada llei preconstitucional, l’1 de gener de 2016 va entrar en vigor una nova llei que derogava la de 1968. Així va nàixer la Llei 20/2015, de 14 de juliol, d’Ordenació, Supervisió i Solvència de les entitats asseguradores i reasseguradores. Aquesta norma és més restrictiva que l’anterior, ja que rebaixa els supòsits en què el banc respondrà. Així, només ho farà si la promoció té llicència d’obra, limitant el termini que els afectats tenen per reclamar la devolució dels diners entregats a 2 anys. En el cas de la norma de 1968 no s’establien els esmentats requisits. S’ha de ressaltar que aquesta llei de 2015 no s’aplicarà a les entregues a compte sobre pisos venuts sobre plànol efectuades abans de la seua entrada en vigor. Això fa que en la majoria de suposats afectats per la crisi immobiliària es regulin per la llei de 1968, per la qual cosa quedaran subjectes a una normativa més laxa.

En consideració a aquesta nova doctrina hi ha molts particulars afectats que estan presentant demandes judicials contra els bancs responsables. Particularment, al nostre despatx hem rebut en els últims temps diversos casos als quals els resulta plenament aplicable la jurisprudència establerta pel Suprem.

Finalment, advertir que, després de la reforma de la legislació aplicable, el termini per interposar accions judicials finalitza l’any 2020, ja que des que es va modificar la llei només hi ha un termini de cinc anys per reclamar.

Vist el panorama actual, i en el cas que vostè es vegi afectat per aquesta situació, li recomanem que acudeixi a un advocat especialista que pugui assessorar-lo adequadament i defensar els seus drets.

©2023 Huguet & Ostáriz advocats - Lleida

Ir al contenido