Multa a un banc per no tornar cobraments indeguts
El Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 2 d’Aoiz (Navarra) ha dictat una resolució en virtut de la qual imposa una multa de 5.258 euros a CaixaBank. La multa s’imposa perquè l’entitat es va negar a tornar a un client sumes que havia cobrat indegudament, cosa que el jutge considera contrària a la bona fe, així com constitutiu d’un abús de dret. CaixaBank havia incoat un procés monitori contra una clienta de l’entitat, reclamant-li la suma de 15.776 euros. La demandada va abonar un total de 16.500 euros, per la qual cosa va pagar més del que se li reclamava.
Durant la tramitació del procés judicial, el jutge actuant va declarar la nul·litat d’algunes de les clàusules del contracte de préstec subscrit per les parts, concretament les referides a interessos de demora, despeses i comissions. Com a conseqüència d’aquesta nul·litat, va resultar que, extrajudicialment, el banc havia percebut quantitats superiors a les que es reclamaven judicialment. Per tant, es va requerir l’entitat amb la finalitat que aportés la liquidació del deute, una vegada tretes les quantitats que s’havien meritat per efecte de l’aplicació de les clàusules declarades nul·les. El jutge va requerir, fins a en dos ocasions diferents, CaixaBank perquè completés l’esmentada liquidació, i en va fer cas omís. Atès el comportament descrit, el jutge va advertir l’entitat de la possibilitat d’obrir actuacions sancionadores, que van finalitzar amb la imposició d’una multa de 5.258 euros.
Quant a la determinació de la quantia de la sanció, i en consideració a la quantitat reclamada pel banc en el litigi (15.776 euros), així com que el ventall entre el qual la sanció econòmica podia oscil·lar era de 180 euros de mínim i 5.258 euros de màxim, el jutge entén que li correspon sancionar en el seu grau màxim. Per a això, funda la seua resolució en el fet que CaixaBank és un banc de “considerable envergadura a nivell mundial”, així com “consolidat en el sector i expert en matèria jurídica i financera”, a més que aquest ha mantingut una actitud perseverant en el procés judicial no presentant la liquidació que se li va requerir fins a en dos ocasions, per la qual cosa el jutge qualifica aquest comportament de greu i mereixedor d’una sanció en la seua “més dura expressió”. També valora que es tracta d’una conducta que ha mantingut una entitat de crèdit davant d’un consumidor, que és, segons argumenta, “recordem, part feble en el procés contractual bancari”, per la qual cosa això constitueix una “abús manifest de drets” i un “comportament que conculca palmàriament les exigències de la bona fe processal”. Entenem que aquesta resolució judicial pot tenir una important ressonància en processos similars que actualment es troben en tramitació.
Vist el panorama actual, i en el cas que us trobeu en una situació similar, us aconsellem que poseu el vostre cas en mans d’un lletrat especialista que pugui assessorar-vos i defensar els vostres drets.