El passat 22 de desembre es va aprovar pel Consell de Ministres el Reial Decret-Llei 37/2020 de mesures urgents per fer front a les situacions de vulnerabilitat social i econòmica en l’àmbit de l’habitatge i en matèria de transports. La norma va entrar en vigor l’endemà, és a dir, el dia 23 de desembre. Amb aquesta s’estén la moratòria de prohibició de desnonar, la qual cosa en principi acabava el 31 de gener del 2021 per als afectats per la crisi de la Covid-19, fins al 9 de maig.

El seu objecte és la paralització dels processos de desnonaments per l’impagament de rendes o per acabament del termini de durada, sempre que els arrendataris siguin considerats persones econòmicament vulnerables. La prolongació de la suspensió serà en la mesura que duri l’estat d’alarma, és a dir, fins al dia 9 de maig del 2021. A més a més, expressament prohibeix el tall dels subministraments bàsics (aigua, llum, gas) al consumidor vulnerable.

L’arrendatari haurà de presentar un incident dins del procés plantejant per a la suspensió del llançament per situació de vulnerabilitat econòmica que li fa impossible trobar l’opció d’un altre habitatge. Com a conseqüència es derivarà el cas per a informe dels serveis socials. Finalment, serà el jutge el que ostentarà la facultat de suspendre o no el desnonament, sempre prèvia valoració ponderada i proporcional del cas particular i mentre els serveis socials ofereixen una solució adequada. Si el jutge no entén provats els requisits que s’han de presentar per a la suspensió seguirà el procés. En el supòsit que s’hagi acordat la suspensió, i una vegada provada la vulnerabilitat econòmica, l’administració pública competent haurà de prendre les mesures oportunes a fi de garantir la necessitat habitacional del declarat en situació de vulnerabilitat econòmica, per a la qual cosa tindrà un terme de tres mesos, i haurà de comunciar-ho en el seu moment al jutge per tal que pugui acordar l’aixecament de la suspensió i acordar el llançament.

Si l’ocupant fos una família vulnerable sense contracte, també se suspendrà el procés per un terme de tres mesos si es tracta d’habitatges de grans tenidors (propietaris de més de deu habitatges) i tenen a càrrec menors o familiars dependents o són víctimes de violència masclista.

Es prohibeix la suspensió del desnonament quan l’entrada o permanència s’hagi produït en un habitatge del qual sigui propietària una persona física si el titular hi té la seua casa habitual o segona residència; quan l’immoble sigui d’una persona jurídica, però aquesta n’hagués cedit l’ús (com a arrendatari, com a precarista, etc.) a una persona física que tingui el domicili habitual o segona residència a l’habitatge; si es va entrar o va quedar-se a l’habitatge causant un delicte; quan s’hi duguin a terme activitats il·lícites; s’hagi entrat a l’immoble després d’haver-se aprovat el Reial Decret; i quan es tracti d’habitatge social i s’hagués atorgat l’habitatge a un sol·licitant.

Els propietaris tindran dret a una compensació en el cas que passats tres mesos des de l’emissió de l’informe dels serveis socials no s’ofereixi una solució habitacional, sempre que provin el perjudici econòmic generat. Concretament, la compensació consistirà en el valor mitjà que correspondria a un lloguer d’habitatge en l’entorn que es trobi l’immoble més les despeses assumides durant el període en què es dicti la suspensió del desnonament i el seu aixecament. La sol·licitud de l’esmentada indemnització finalitzarà passat un mes de la vigència de l’estat d’alarma, és a dir el 9 de juny d’aquest any.

Vist el panorama actual, i en el cas que es trobi afectat per una situació similar, li aconsellem que contracti els serveis d’un advocat que pugui informar-lo i defensar els seus drets adequadament.