A començaments d’aquest mes de juny de 2020, el Consell de Ministres va aprovar l’avantprojecte de llei de residus i sòls contaminats, amb la qual cosa ara se’n porta duent a terme la tramitació i, si s’acceleren molt els terminis, la norma podria estar llesta definitivament per al primer semestre del 2021.
Una de les raons de ser de la norma és incorporar les dos directives de residus i de plàstics que la Unió Europea va aprovar el 2018 i el 2019 que contenen nombroses mesures que tenen per objectiu la preservació del medi ambient.
D’aquesta manera, a partir del mes de juliol del 2021 podria estar prohibit introduir en el mercat objectes de plàstic d’un sol ús com ara bastonets de cotó (excepte en l’àmbit de productes sanitaris), coberts, escuradents, plats, palletes i sacsejadors de begudes, bastonets de globus, recipients i vasos per a aliments i begudes fets de poliestirè, etc.
Una altra mesura consistiria a acabar amb l’obsolescència programada per fomentar l’ús durador i eficient d’aparells elèctrics i electrònics, tèxtils i mobles, envasos i materials i productes de construcció.
A més, es pretén fomentar la reducció del desaprofitament alimentari i la preferència per l’aigua no envasada, de forma que es buscarien noves vies per apostar per la donació d’aliments, augmentarien les fonts d’aigua disponibles a les vies públiques i edificis i s’obligaria els bars a posar a disposició dels clients aigua de l’aixeta gratis. Així mateix, l’abandó d’escombraries en el medi ambient podria comportar multes d’entre mil i dos milions d’euros, segons la seua gravetat.
No obstant això, l’avantprojecte va més enllà de les directives, ja que fixa un nou impost específic per avançar en la reducció dels envasos de plàstic no reutilitzables amb què es preveu recaptar uns 724 milions d’euros, aproximadament.
L’esmentat impost serà de caràcter indirecte i recaurà sobre “la fabricació, importació o adquisició intracomunitària d’envasos de plàstic no reutilitzables que hagin de ser objecte d’utilització al mercat espanyol”, de forma que tot apunta que, en última instància, l’impost es repercutirà sobre el consumidor.
El tipus impositiu de l’impost es proposa de 0,45 euros per quilogram d’envàs que, segons el Govern, és similar al que planegen establir altres països europeus tals com el Regne Unit o Itàlia.
La vicepresidenta segona i ministra per a la Transició Ecològica, Sra. Teresa Riba, justifica aquesta proposta en el baix nivell de fiscalitat ambiental a Espanya, ja que la Comissió Europea ha assenyalat en nombrosos informes que Espanya compta amb marge d’actuació en matèria de fiscalitat verda. De fet, els ingressos del nostre país l’any 2017 derivats de la fiscalitat verda van suposar l’1,83% del PIB, mentre que a la Unió Europea van suposar un 2,4% (un 0,57 % més). Amb això, Espanya ocupa el cinquè lloc de la UE quant al percentatge més baix d’ingressos per fiscalitat ambiental. A començaments d’aquest any el Govern va obrir una consulta pública sobre fiscalitat mediambiental anunciant la possibilitat de posar en marxa un impost sobre els envasos de plàstic d’un sol ús. Finalment, tal com s’ha explicat, aquest tribut s’ha inclòs en la llei de residus i terres contaminats.
Per la seua part, fa un parell d’anys que la Comissió Europea es planteja posar en marxa un impost per als plàstics. Brussel·les calcula que podrien recaptar-se a tota la UE entre 3.000 i 9.000 milions d’euros segons el seu abast. No obstant això, encara no ha donat llum verda a aquest impost.
Vist el panorama actual, i en el cas que tingueu qualsevol dubte, us recomanem que acudiu a un advocat especialista que us assessori i pugui defensar els vostres drets.