Recentment ha estat dictada una sentència per l’Audiència Provincial de Badajoz en virtut de la qual s’anul·la un matrimoni al considerar que la dona desconeixia els greus trastorns psiquiàtrics que patia el marit en el moment de contreure matrimoni. La nul·litat matrimonial comporta la inexistència des del seu origen, és a dir, és com si no hagués celebrat mai. Davant això, el divorci comporta el reconeixement de la seva existència i eficàcia fins a la seva dissolució.En el cas analitzat, la parella havia contret matrimoni 6 mesos després d’haver-se conegut.

Durant la relació van aparèixer diversos episodis que van fer la convivència insuportable. En una de les ocasions li va explicar a la seva dona que somiava recurrentment amb sang, verbalitzant que tenia intenció de matar-la. Davant de tal situació, l’esposa va fugir del domicili conjugal i va presentar una demanda de nul·litat matrimonial per vicis en el consentiment, al·ludint al desconeixement que tenia al contreure matrimoni sobre el trastorn psiquiàtric que el seu marit arrossegava des de feia anys. Consta provat que l’home va ingressar a presó amb 19 anys i allà va començar a ser tractat en psiquiatria, considerant-lo “una persona inestable, afectiva i impulsiva, en la qual la percepció d’una separació o rebuig poden ocasionar canvis profunds en el seu comportament”.

Afegint, a més, que sol “menysprear els sentiments i els drets dels altres”. Se li va diagnosticar un “trastorn mixt ansiós depressiu i de la personalitat (límit i antisocial) i capacitat intel·lectual límit”. També havia estat consumidor de drogues, amb diverses recaigudes.

L’espòs es va mantenir durant el procés en rebel·lia. L’art. 45 estableix que no hi ha matrimoni sense consentiment matrimonial. L’Audiència apel·la a l’art. 73 del Codi Civil que regula els motius de nul·litat del matrimoni, entre els quals es troben els vicis en el consentiment, així com el contret per error o per coacció o por greu, etc. El Tribunal considera que hi va haver error de vici quan l’esposa va contreure matrimoni. Aquest es presenta quan la voluntat es “forma mitjançant una creença inexacta”.

En aquest supòsit el consentiment atorgat que l’esposa va formar la seva voluntat per contreure matrimoni amb base a un error en les qualitats de l’home amb qui contreia matrimoni, ja que aquest li va ocultar la seva malaltia. Considera que les esmentades qualitats són de tal importància que, en cas d’haver-les conegut abans, l’actora hauria influït en el seu consentiment matrimonial, és a dir, són determinants per a la prestació del consentiment. L’error va viciar el consentiment matrimonial de l’esposa i, per tant, el matrimoni és anul·lable.

És fet provat la malaltia crònica patida per l’home, la seva gravetat i que la patia de manera recurrent, ocasionant-li “canvis profunds en les seves capacitats cognitives, en les relacions afectives i en el comportament”. No hi ha prova que abans de la celebració del matrimoni l’esposa conegués la malaltia patida pel seu nòvio. Valora que davant del breu període de festeig va poder haver romàs oculta o passar desapercebuda perquè habitualment les malalties psíquiques són dinàmiques.

Finalment, i en consideració al que s’estableix en l’art. 76 del Codi Civil, no consta que després de conèixer l’esposa la sentència hagin conviscut més d’un any junts, per la qual cosa no es produeix la convalidació del consentiment, no havent caducat l’acció de nul·litat.Vist el panorama actual, i en el supòsit que vosaltres us trobeu en una situació similar, us aconsellem que contracteu els serveis d’un advocat que pugui assessorar-vos i defensar els vostres drets adequadament. Us recordem que a Huguet Ostáriz Abogados comptem amb una llarga experiència a defensar els drets dels nostres clients, avalant-nos els nostres casos d’èxit.

Article publicat per Ana Huguet en el Diari El Segre, premi aquí per accedir.