Per donar «m’agrada» al perfil de Facebook de la víctima ¿Es trenca la prohibició de comunicació?
La forma de comportar-se de la societat amb la irrupció de les xarxes socials ha evolucionat, el que pot comportar la comissió d’infraccions penals a través d’aquestes noves eines.
En aquesta ocasió, analitzem la recent sentència de l’Audiència Provincial Barcelona, Secció 20a, de 2 de maig de 2016, confirma la condemna per la comissió de delicte de TRENCAMENT, imposada pel Jutjat de Violència sobre la dona nº 1 de Badalona, per donar a «m’agrada» a diverses fotografies al perfil de Facebook de la víctima.
Anant als antecedents de fet, a l’acusat se li havia imposat la pena de prohibició d’aproximació a menys de 300 metres de qualsevol lloc en què es trobés la seva exparella i de comunicar-se amb ella. Aquell va accedir en diverses ocasions a l’perfil de Facebook d’ella i li va donar a «m’agrada» a diverses fotografies publicades per ella mateixa. Davant d’aquesta conducta, la víctima va denunciar per TRENCAMENT de condemna i el Jutjat de Violència contra la dona el va condemnar a una sentència estalvia recorreguda.
L’Audiència Provincial desestima el recurs a l’estimar que aquesta conducta entra en el concepte de comunicació, ja que, l’acusat, a l’accedir a l’perfil de la denunciant i a el donar-li al «m’agrada», ho va fer amb la intenció i ple coneixement que arribaria i seria vist per aquesta, titular de l’perfil. En conclusió, considera que es tracta d’un missatge dirigit a la mateixa.
La defensa alga que la víctima hauria d’haver bloquejat a l’acusat perquè aquest no es pogués comunicar amb ella, però el Tribunal considera que és l’acusat qui té l’obligació legal de no comunicar-se amb ella.
Sota el meu punt de vista, on hi ha la clau de l’assumpte: sense entrar a valorar qui ha de bloquejar a qui, si hi ha una sentència que declara la prohibició de comunicació, Per què les parts segueixen sent amics a Facebook? No hauria d’haver-ordenat en la resolució judicial que cessessin de tenir contacte en qualsevol xarxa social?
A les xarxes socials es pot comunicar indirectament. Per exemple, si publiques constantment a Facebook fotografies o estats d’ànim, els teus contactes ho veuran i poden donar-se per al·ludits. Per tant, hi ha un risc de comunicació que després és possible que sigui complicat provar. ¿No serà més fàcil ordenar que no hi hagi relació «virtual» entre les part? Efectivament, és cert que es prohibeix qualsevol comunicació, però crec que serà menys complicat si es prenguessin mesures adequades als temps que vivim.