L’Audiència Provincial de la Corunya ha dictat una sentència per la qual considera que el cònjuge que es va beneficiar del préstec l’haurà de pagar encara que aquest obligui solidàriament ambdós membres del matrimoni davant el prestador. En el cas analitzat, els prestataris van contreure matrimoni el 1981 pel règim de guanys, però el 1994 van canviar al règim de separació de béns. L’espòs era empresari de la construcció i havia constituït dos societats de les quals era administrador i soci únic.

El 2014 els llavors esposos van contreure un préstec solidari davant del Banc de Santander per un import de 18.000 euros. Dos anys després es van divorciar, i van deixar de pagar les quotes d’amortització. Davant de la situació generada, el banc va interposar un procediment d’execució contra els béns dels prestataris.

Per concloure el procés, un dels prestataris, l’exesposa, va liquidar el deute amb el banc abonant 12.000 euros.Com a conseqüència de l’anterior, qui havia satisfet el deute va interposar una demanda judicial reclamant els 12.000 euros abonats. En primera instància es van desestimar les seues pretensions per entendre que es tractava d’un deute solidari que havien d’assumir ambdós, i resultava indiferent la finalitat a què es va destinar. Per tant, la seua exparella només havia de pagar-ne la meitat (6.000 euros).La senyora va presentar recurs d’apel·lació davant de l’Audiència Provincial de la Corunya, que va estimar la demanda per considerar provat que els diners del préstec es van destinar íntegrament a les empreses del llavors espòs.

Segons raona: “El finançament de l’activitat econòmica d’unes entitats mercantils, de les quals és exclusiu soci i administrador un dels cònjuges, no pot considerar-se una càrrega del matrimoni.” També aclareix: “Es tracta de la inversió d’uns diners comuns en una propietat privada, de manera que s’ha de tornar íntegrament pel titular d’aquest bé que resulta beneficiat.” Es considera que el préstec no va beneficiar directament l’esposa, molt més tenint en compte que el préstec es va contreure el 2014 i l’any següent, any 2015, ja s’havia produït la separació de fet, segons van reconèixer en la fase de prova les parts. Per tant, “el préstec es va sol·licitar en exclusiu benefici del marit, per la qual cosa aquest ha d’assumir la totalitat del deute”.

Vist el panorama actual, en el supòsit que vosaltres us vegeu afectats per una situació similar, us aconsellem que contracteu els serveis d’un advocat que pugui assessorar-vos i defensar els vostres drets d’una manera adequada.

Article publicat per Ana Huguet en El Diari El Segre, premi aquí per accedir.