Cada vegada és més freqüent que persones divorciades o separades que han d’abonar una pensió d’aliments a la seva exparella no ho facin, ja sigui per la crisi, perquè s’han quedat sense feina, perquè els han disminuït el salari, perquè no volen, etc.
En aquest article explicarem quines opcions té la persona que hauria de rebre la pensió d’aliments, ja que és ben sabut que existeixen la via civil i la penal, però des d’aquest despatx observem que al ciutadà corrent no li acaba de quedar clar la diferència entre ambdues vies, que, sigui dit de passada, no són incompatibles entre elles.
La via civil consisteix en la interposició d’una demanda d’execució judicial davant del mateix jutjat que va dictar la sentència de divorci o sentència de mesures paternofilials. Una vegada interposada la demanda, si no hi hagués motius fundats d’oposició, el Jutjat despatxarà l’execució i condemnarà el deutor a abonar el que deu en concepte de pensió d’aliments amb interessos.
Si l’exparella no abonés la pensió de forma voluntària, el tribunal procedirà a esbrinar quins béns té l’esmentada exparella i quines són les seves fonts d’ingressos. A continuació, el jutge passarà a dictar embargaments (dels saldos dels comptes corrents, dels salaris que obtingui…) que aniran ingressant-se en el compte de la persona demandant fins que se saldi el deute.
Malgrat que la pensió d’aliments es determina tenint en compte la situació econòmica del que ha de pagar-la, a la pràctica, no sempre s’arriba a cobrar, ni tan sols mitjançant l’execució forçosa a què hem al·ludit. El motiu és que podria ocórrer que, després d’haver esbrinat el patrimoni, com hem fet menció, a la persona obligada al pagament dels aliments no li trobessin res a embargar. En aquest cas, aquesta lletrada aconsella a les persones que pateixen els impagaments que s’informin sobre la sol·licitud d’ajuda al Fons de Garantia de Pensions. Aquesta opció implica que l’Estat “avanci” part d’aquestes pensions impagades. Així que, en cas de complir els requisits per sol·licitar l’esmentada ajuda, es podria arribar a percebre la quantia màxima de cent euros mensuals durant un termini màxim de divuit mesos. A banda de la via civil, també poden reclamar-se els aliments a través d’un procés penal. No obstant això, és important recalcar que únicament s’ha d’utilitzar aquesta via quan es tingui la certesa que l’exparella efectivament tingui prou mitjans per abonar les pensions. És a dir, que l’exparella no paga perquè no vol.
Perquè l’impagament de la pensió d’aliments sigui constitutiu de delicte s’han de complir una sèrie de requisits. En primer lloc, la pensió ha d’estar reconeguda en una resolució judicial o al conveni regulador judicialment aprovat. En segon lloc, l’impagament ha de ser reiterat (dos mesos consecutius o quatre de no consecutius).
I, finalment, tal com hem avançat, que l’obligat al pagament de la pensió tingui la voluntat de no pagar malgrat disposar de mitjans per fer-ho. Si en el procediment es prova que l’obligat al pagament tenia prou mitjans per pagar la pensió, però no va voler fer-ho voluntàriament, podrà ser condemnat a una pena de presó de tres mesos a un any o multa de sis a vint-i-quatre mesos.
Amb la sentència condemnatòria en mà, la persona denunciant pot demanar l’execució i embargament dels béns que siguin suficients per fer front al pagament de les quantitats que es deguin fins al moment (igual que en la via civil). Tanmateix, si finalment quedés acreditat que l’exparella no ha pagat perquè no ha pogut, acabaria dictant-se l’absolució.
Vist el panorama actual, i en el cas que vostè es trobi en alguna situació similar, li recomanem que posi el seu cas en mans d’un advocat especialista en la matèria que l’assessori i pugui defensar els seus drets.
