Què ha de fer l’arrendador amb la fiança lliurada a l’inici de l’contracte?
La fiança en els contractes d’arrendament és una quantitat en metàl·lic que l’arrendatari ha de lliurar a l’arrendador per garantir els possibles incompliments per part de l’inquilí, ja sigui per danys o per impagament de renda. Aquesta obligació ve recollida en l’art.36 de la Llei 29/1994, d’Arrendament Urbans i en l’art.105 de l’Text Refós de 1964. La fiança és una obligació legal que vincula a tots els contractes, ja sigui d’habitatge o de ús diferent l’incompliment pugui donar lloc a la resolució de el contracte.
L’obligació de l’arrendatari es produeix en el moment de la signatura de l’contracte que implica el lliurament de la quantitat d’una mensualitat de renda en cas d’arrendaments d’habitatge i dos per als d’ús diferent.
La disposició addicional tercera de la Llei d’arrendaments urbans estableix que les comunitats autònomes poden establir l’obligació dels arrendadors de dipositar la fiança, que no meritarà cap interès, de manera que cada comunitat dins les seves competències, en la majoria dels casos, han disposat d’un sistema i d’un organisme encarregat de custodiar i tornar les fiances d’acord amb la seva pròpia regulació.
Dins de les variacions que han establert cada comunitat, hi ha unes línies generals per dipositar de les fiances, sent l’obligació sempre de l’arrendador. El termini general és d’un mes, però pot variar entre els 15 dies com passa a Cantàbria o València, fins als dos mesos que Permet Catalunya.
La forma de dipositar la fiança i el lloc, varia en cada comunitat, en algunes és obligatori el lliurament en metàl·lic de la quantitat com a Canàries. El lloc pot ser un organisme oficial com l’Institut Català de Sòl o l’Institut de l’Habitatge de Madrid, mitjançant ingressos per models formalitzats davant l’Agència Tributària com a Andalusia o en comptes bancaris habilitades per l’Administració com a Extremadura. La documentació que s’ha de presentar és una còpia de l’contracte d’arrendament i el DNI de l’arrendador. L’arrendador té l’obligació de lliurar a l’arrendatari una còpia de l’resguard que lliura cada Administració.
L’incompliment d’l’arrendador suposa una infracció de caràcter administratiu que pot ser classificada de lleu, com passa a Catalunya, si es retarda en més de dos mesos, la sanció és de l’35% de l’import de la fiança. A Aragó o Galícia, la sanció oscil·la entre el 5% i el 35% de l’import. En cas de Madrid, la infracció està tipificada com a greu i suposa una multa entre el 26% i el 50%, amb límit de 90.000 €. A Castella i Lleó la manca de dipòsit constitueix una infracció greu la sanció pot ser entre 3.001 € a 15.000 €. El termini de prescripció de les infraccions va entre els nou mesos i els quatre anys. Un cop resolt el contracte de lloguer i comunicat a l’organisme corresponent, l’administració té el termini d’un mes per tornar l’import a l’arrendador. L’obligació és únicament de l’arrendador, en cap cas l’arrendatari pot ser sancionat per no efectuar-lo.