En la nostra societat moderna, és cada vegada més freqüent que al llarg de la vida es constitueixin parelles o unions estables, ja sigui contraient matrimoni o no. També cada dia més s’afronta la paternitat o maternitat en solitari, per la qual cosa esdevenen molt habituals els denominats “reconeixements de complaença” de la paternitat. Aquests suposen el reconeixement de fills no biològics per part d’un dels membres de la parella per tal de constituir una relació de filiació paterna similar a la paternitat per naturalesa.

La llei tradicionalment ha establert sistemes d’impugnació per negar la filiació que s’ha establert legalment, que consta en el Registre Civil, pretenent amb això que realitat i legalitat vagin de la mà. L’article 136 del Codi Civil va ser modificat en virtut de la sentència del Tribunal Constitucional de 26 de maig de 2005, i establia que el termini de caducitat per impugnar la filiació d’un any des de la inscripció de la filiació en el Registre limitava que els pares que descobrien que no eren el pare biològic després de transcorregut l’esmentat terme.

Per això es va ampliar el termini inicialment establert a quatre anys, des del moment en què el pare coneix la seua falta de paternitat biològica. El Codi Civil de Catalunya regula la impugnació de la filiació matrimonial o no matrimonial en els articles 235-23 a 235-29, establint un terme de dos anys per exercir l’esmentada impugnació.

Doncs bé, el Tribunal Suprem va establir una nova doctrina entenent que es permet renunciar a la paternitat d’un fill no biològic, malgrat que no es presentin exactament els requisits exigits tradicionalment. En la seua sentència, el Tribunal analitza el supòsit de la coneguda com a filiació de “reconeixement per complaença”.

Aquesta és aquella en virtut de la qual, i encara malgrat conèixer que no és el pare biològic del reconegut, procedeix a reconèixer el fill amb la intenció de tenir-lo com si fos el seu fill biològic.

Aquest tipus de reconeixement de la filiació no biològica es diferencia de l’anomenat “reconeixement per conveniència”, ja que aquest últim consistent a crear una aparença per tal d’aconseguir efectes jurídics favorables (per exemple per obtenir la nacionalitat o el permís de residència per causes de filiació).

La justificació per a Suprem és que la veritat biològica està per sobre de l’establert civilment, de manera que permet que el reconeixement del fill no biològic efectuat per complaença pugui ser impugnat. Així doncs, estableix l’esmentada doctrina reconeixent el dret a renunciar a la paternitat assumida en el seu dia d’un fill no biològic en el cas que la parella es dissolgui.

En el cas concret es presenta la situació d’un home que va decidir reconèixer com a pròpia la que era filla de la seua esposa, sabent, per tant, que la menor no era filla seua, i amb el consentiment de la mare. La parella havia contret matrimoni l’any 2009, quan la menor tenia 6 anys d’edat. L’home, després d’haver-se divorciat, va impugnar la filiació, havent estat dictada sentència denegant la petició per part de l’Audiència Provincial de Màlaga. L’interessat va impugnar la resolució denegatòria davant del Tribunal Suprem, que la va rebutjar a l’entendre que encara que ell tenia dret a renunciar a la paternitat, se li havia de denegar perquè no el va exercir dins de termini. El Codi Civil estableix: “Tractant-se de filiació matrimonial, el pare pot impugnar la paternitat en el termini d’un any des que coneix el naixement o des que és coneixedor de l’error que el va portar a reconèixer al menor com a fill” i estableix per al cas concret que analitza: “No pot impugnar la paternitat de cap manera, i molt menys quan en el primer fet de la seua demanda reconeix que quan va reconèixer la menor com a filla sabia que no era el seu pare biològic.” Segons que la filiació sigui matrimonial, el termini per exercir l’acció és d’un any i en el cas que no sigui matrimonial (o sigui no s’hagin casat) serà de 4 anys.

Vist el panorama actual, i en el cas que vostè estigui afectat per una situació similar, li aconsellem que posi el seu cas en mans d’un advocat.