El Jutjat Contenciós Administratiu núm. 2 de Càceres en data 14 de novembre ha dictat una sentència que responsabilitza de la gestió de les residències d’ancians en la situació de pandèmia l’Estat i no els governs autonòmics. En el cas concret, els fills d’una anciana de 73 anys, que havia estat internada en una residència el mes de febrer del 2019 diagnosticada d’Alzheimer, van incoar un procediment de responsabilitat patrimonial contra l’administració autonòmica d’Extremadura per haver-se encomanat de covid.

La mare dels demandants va morir al centre com a conseqüència d’una pneumònia greu, sense que fos traslladada a l’UCI, per no correspondre-li segons els protocols mèdics i sense que la seua família conegués la gravetat de la seua malaltia. En el moment de la defunció de la resident ja havien mort 56 ancians al mateix geriàtric pel virus. El procediment administratiu va ser desestimat per silenci administratiu.Els familiars reclamaven una indemnització per responsabilitat patrimonial de l’administració per la suma de 159.110,87 euros.La jutge considera provat que en el moment en què van succeir els fets s’estava sota un estat d’alarma.

Concretament, amb el Reial Decret 463/2020, de 14 de març, es justificava la seua declaració, cosa que afectava tot el territori estatal com a conseqüència de l’emergència sanitària provocada pel coronavirus. També la competència de la gestió de la crisi sanitària corresponia al Govern central. En aquest sentit diu la sentència: “L’efectiva gestió d’aquest tipus de centres va quedar exclosa de la competència de les administracions autonòmiques durant el període d’alarma, exercint-la efectivament el ministeri de Sanitat –com a autoritat delegada del Govern–.” Afegeix que amb tal objecte es va dictar, entre d’altres, l’Ordre SND/265/2020, de 19 de març, d’adopció de mesures relatives a les residències de persones grans i centres sociosanitaris, donada la situació de crisi sanitària ocasionada per la covid-19, en la qual el ministre de Sanitat intervé directament la gestió de les residències de gent gran.Finalitza decidint en contra dels demandants per considerar que la demandada (administració autonòmica) n’és la responsable, ja que en les dates en què van ocórrer els fets les competències eren estatals. No fa expressa imposició de costes, malgrat la desestimació de les seues pretensions, per considerar no només que la qüestió debatuda és nova i “suscita seriosos dubtes de dret”, sinó també perquè, davant de la falta de resolució expressa de l’administració autonòmica, no es va aclarir la qüestió de competència plantejada en el procés judicial, ja que s’hauria pogut aclarir si hagués dictat resolució.

Vist el panorama actual i en el suposat cas que us trobeu en una situació similar, us aconsellem que contracteu els serveis d’un advocat que pugui assessorar-vos i defensar els vostres drets adequadament. Els recordem que a Huguet Ostariz Abogados comptem amb una llarga experiència defensant els drets dels nostres clients, els nostres casos d’èxit ens avalen.

Article publicat per Ana Huguet en el diari «El Segre», premi aquí per accedir.