L’any 2015 va entrar en vigor la denominada llei de Segona Oportunitat. Es presentava com una nova alternativa tant per a particulars com per a autònoms, ja que podia comportar el perdó dels deutes, atorgant el benefici d’exoneració del passiu insatisfet (BEPI).
No obstant això, una vegada s’havien iniciat els tràmits de la segona oportunitat, molts empresaris van veure que els resultava impossible aconseguir la condonació dels seus deutes públics, ja que tant l’Agència Tributària d’una banda com la Tresoreria General de la Seguretat Social de l’altra no ho permetien i exigien el pagament de totes les sumes pendents.
Per tant, en molts casos, aquesta llei esdevenia inoperativa, la qual cosa frustrava la seua intencionalitat.
Tot va canviar després de la sentència del Tribunal Suprem de 2 de juliol del 2019, ja que permetia també exonerar de pagament els crèdits de caràcter públic qualificats prèviament com a ordinaris o subordinats. Amb això s’intentava satisfer plenament el final de la norma i s’adaptava la nostra ordenació a la directiva de la Unió Europea 2019/1023.
Doncs bé, la sorpresa la va donar el nou Text Refós de la Llei Concursal (TRLC) que va entrar en vigor l’1 de setembre del 2020, ja que “es va desmarcar” d’aquella sentència del Tribunal Suprem. En el text refós s’estableix que els crèdits públics, sigui quina sigui la seua qualificació (incloent-hi tant els ordinaris com els subordinats), s’exceptuen de l’exoneració, és a dir, no seran perdonats.
Malgrat això, és molta la doctrina que considera que la introducció d’aquesta novetat és inconstitucional. El fonament de l’esmentada inconstitucionalitat es basa que en cap cas no es va delegar facultats per innovar en la normativa concursal, sinó que era exclusivament per refondre-la. Com que es va incorporar una excepció no prevista a l’anterior Llei Concursal, aquesta excepció esdevé inconstitucional.
Des que va entrar en vigor el TRLC, alguns jutges han dictat diverses sentències amb què exoneren els deutes tant amb Hisenda com amb la Seguretat Social que no hagin estat qualificats com a crèdit privilegiat. Així ho han efectuat tant el Jutjat de Primera Instància núm. 50 de Barcelona i els Jutjats Mercantils número 3, 7 i 10 de Barcelona, entre d’altres. En el mateix sentit, la sentència 85/2020 de 3 de setembre del 2020 del Jutjat de Primera Instància número 3 d’Osca, que va exonerar definitivament d’uns deutes acumulats de 403.911 euros (inclosos la Seguretat Social i Hisenda), sense incloure cap pla de pagaments a cinc anys. En última instància, destacar que l’article 499 del TRLC permet que el jutge exoneri definitivament del passiu insatisfet en el concurs (inclosos els crèdits a ens públics) en el cas que hagués aprovat un pla de pagaments i hagués transcorregut el terme fixat per al seu compliment, sense que hagués estat revocat el benefici atorgat.
Vist el panorama actual, i en el cas que vostè es trobi afectat per una situació similar, li aconsellem que contracti els serveis d’un advocat que pugui informar-lo i defensar els seus drets adequadament.
