Venda de l’habitatge comú en casos de custòdia compartida

El Tribunal Suprem va dictar el dia 5 d’abril una sentència en la qual es pronuncia novament sobre la seua preferència pel règim de guarda i custòdia compartida dels progenitors sobre els seus fills menors.

Concretament, en la seua sentència ve a casar-ne i anul·lar-ne una altra de dictada per l’Audiència Provincial de Granada, que s’aparta de la doctrina de l’Alt Tribunal, ja que ignora la seua doctrina sobre la custòdia compartida. Segons el Suprem, “la sentència recorreguda s’aparta de la doctrina esmentada, sustentant la seua postura en dades inconsistents, imprecises i incompletes, limitant-se a esmentar les bondats del manteniment del sistema de custòdia sense contrastar-lo amb les possibilitats del sol·licitat, que aconsellava l’informe psicosocial”.

La resolució fa menció expressa a la reticència d’algunes Audiències Provincials, a l’aplicació de la custòdia compartida. Com a conseqüència d’això, el Suprem esdevé de facto una tercera instància.

En el mateix sentit, l’Associació Europea d’Advocats de Família (AEAF) entén que existeix una situació de “desobediència civil” en la qual s’han situat algunes Audiències Provincials (entre aquestes la de Granada), atès que ignoren la figura de la custòdia compartida. La nostra Audiència Provincial ve aplicant de manera preferent la doctrina de la custòdia compartida, sempre que es presentin els requisits per a això i resulti més beneficiós per al menor. En el mateix sentit s’ha pronunciat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

D’acord amb això, aquí es regula la guarda i custòdia en el Codi Civil català, establint-se en la nostra legislació una clara preferència per la guarda i custòdia compartida, sempre que sigui possible.

La sentència esmentada també fa una important aportació en el seu fonament de dret cinquè, ja que ofereix una solució pràctica sobre què s’ha de fer amb l’habitatge familiar comú en el supòsit que els progenitors que comparteixen la custòdia sobre els seus fills menors no tinguin capacitat econòmica suficient que els permeti mantenir tres habitatges.

Es recull un cas en el qual els progenitors comparteixen un “habitatge niu”, és a dir, són ells i no els fills menors els que alternen en l’ús de l’habitatge comú conforme als torns establerts de guarda i custòdia compartida.

Aquesta situació els obliga que en els períodes en què no exerceixin la guarda i custòdia compartida hagin de tenir un altre habitatge propi, la qual cosa fa que el sistema esdevingui excessivament costós per a l’economia familiar. En aquest supòsit, l’Alt Tribunal entén que no s’hauria d’atorgar l’ús de l’habitatge a cap dels progenitors amb l’objectiu que es pugui procedir al més ràpid possible a liquidar l’immoble, ja fos adquirint per part d’un dels copropietaris de l’habitatge la quota de participació de l’altre o mitjançant la venda a un tercer interessat (venda directa o per subhasta).

Vist el panorama actual, i en el cas que us veieu afectats per una situació similar, us recomanem que acudiu a un advocat que us assessori i defensi els vostres drets adequadament.